Page 20 - Plecs 4. Adeu, botiga, adeu

guidament resumim. Els pagesos i xuda que resguardava la punta dels reguda darrerament és la de Mar-
pageses baixaven al poble a missa peus. Una altra mena d'esparden- cel·la Pallarols, situada al carrer de
o al ball de la tarda, amb les seves yes, no tan caracteristiques, que la Mel. Marcel·la va arribar a cen-
espardenyes o esclops, i feien camí també es duien a pagès, estava for- tenària i va ser una dona essencial-
a casa del sabater on es posaven mada per un encreuament de ve- ment treballadora, com la majoria
les sabates per tal d'anar vestits de tes que tapava fins a mig peu. El de dones de la seva època. La seva
cap a peus com l'ocasió requeria. calçat d'aquesta mena de les page- relació amb el món del treball co-
Eren molts els parells de sabates ses o dones humils era distint.Te- mençà ja de ben joveneta i la va
que quedaven a la botiga del saba- nia només una veta negra o d'un acompanyar al llarg de bona part
ter escampades,les quals el dia se- altre color a cada costat, lligada de la seva vida.
güent eren curosament raspalla- amb una llaçada sota el turmell.
des i enllustrades. Can Tramuntana
D'espardenyeries, n'hi havia de di-
ferent tipus, les dedicades exclusi- Cassà ha comptat des de fa molt
Les espardenyes que usaven els
vament a confeccionar esparden- temps amb dos recursos pel que fa
pagesos acostumaven a ser fetes
yes i les que estaven assimilades al proveïment de queviures: l'un és
de cànem, amb dues o més tires
als corders, que a més d'elaborar el mercat i l'altre les botigues de
de veta ampla, negra o blava,a ca-
els articles propis de l'ofici, con- queviures. AI mercat hi acudien els
da banda de peu i lligades sobre el
feccionaven i venien espardenyes. pagesos amb els fruits de la terra,
turmell. Aquestes vetes sortien l'aviram, els conills i, en el seu
d'un entrallaçament al capdavall, A Cassà, encara queden venedors temps, la caça. En els establiments
on hi havia una peça de roba grui- d'espardenyes;però una de desapa- complementaris del mercat s'hi ve-
nien la carn, els embotits i el porc
U. salat, els formatges, les conserves,
PlO la pesca salada, els llegums i tota
mena de productes alimentaris.
Cal destacar com a lloc de proveï-
. . r ment un comerç de revenda que
té arrels llunyanes i que encara so-
breviu. Es tracta dels establiments
que, en castellà en diuen abacerias,
i que en català es tradueix per
adrogueries, i que són botigues de
queviures. Aquests comerços vé-
nen a ser com uns mercats en mi-
niatura, on es troba amb caràcter
permanent una gran diversitat de
productes: verdures, fruita, llegums
-crus o cuits-, embotits, ous, oli,
sabó, fregalls, terra d'escudelles,
tupins, fogons, graelles, llums de
La venda d'electrodomèstics es va disparar a la dècada dels anys cinquanta del segfe XX.
(AMeS/Programes de la de la Festa Major de l'any 1959 ; 1952). llauna per a la cuina, papers de co-