Page 9 - Plecs 19. Els molins de vent

que els coixinets o si no, com que el des-
gast era molt més ràpid, de seguida el
molí agafava joc i vibrava. El més
important per a la durabilitat dels
coixinets i cèrcols de fricció era el bon
greixatge i la neteja de partícules sòli-
des, cosa que solia dur a terme molt
poca gent.

FABRICANTS DE LA
PROVÍNCIA DE GIRONA

La fabricació de màquines eòliques
solia ser portada a terme per fabricants
del mateix poble o comarca. La fabrica-
ció no era excessivament complexa, i
amb un taller i algun obrer era suficient
per engegar el negoci. Això sí, el fabri-
cant solia encarregar-se de la major
part del procés (disseny, construcció,
manteniment posterior). Els fabricants
Imatge antiga de la plaça Catalunya de Llagostera, al fons de la qual es pot veure el rètol comercial d’Àngel
de molins es solien congregar en les PLECS
Canet. (AMLL. Col·lecció Ajuntament de Llagostera)
fires i certàmens agrícoles que es cele-
braven en els pobles més importants i
en les ciutats. Sovint l’ofici passava de
pares a fills i el molí era el resultat de Cronologia Part de la seva producció va ésser
diverses generacions de fabricants. 1906 - Comença la fabricació dels venuda a França, Galícia, Palma de
A la província de Girona, havia estat seus primers molins. Mallorca i a València. El molí constava
força arrelat aquest tipus d’energia ja 1906 - Participa a la Fira Agrícola de de 42 pales amb un rodet que feia 3,20
que la presència de fabricants és força Figueres, i possiblement hi participà metres de dià metre, i el seu nombre
considerable. Els més importants eren: quasi cada any fins al 1936. variava d’a cord amb el diàmetre del
Pere Brunet, Àngel Canet, Isidre 1912 - Rep el 20 de maig, del Syndicat rodet. La regulació, la feien les dues
Pernal i Antoni Planas. Agricole des Pyrénées Orientales, la pales de cua. La més grossa (el gover-
medalla d’argent pels seus molins. nall) era la que encarava el molí per-
Pere Brunet 1913 - Rep la confirmació de la seva pendicularment al vent. La més petita
Plaça del Comerç, 16 patent de millora. que era paral·lela al rodet era la pala
Figueres (Alt Empordà) 1939 - Després de la Guerra Civil reguladora. La transmissió de l’eix que
acabà algun molí, amb la resta del sostenia les pales a la burgallina era
Aquest fabricant va concebre els seus material que li quedava. directa i se solia fer, en els seus pri-
molins amb un gran nivell científic, tèc- 1949 - Fabricà el seu últim molí. Els mers exemplars, mitjançant una
nic i econòmic. Assegurava als seus prop de 160 molins seus, els fabricà en excèntrica. En els de fabricació poste-
compradors (1915) que tindrien el període 1906 – 1936. rior va ésser un cigonyal, cosa que
només una despesa anual de manteni- En l’època de més apogeu de la indús- comporta una millora en el seu fun-
ment, en oli, de 10 pessetes. tria, tenia treballant uns deu operaris. cionament, tant de cara al repartiment

9