Page 13 - Plecs 19. Els molins de vent
P. 13

molt  baix, cosa que els permetia ini-  Els aerogeneradors        energia elèctrica gràcies a una dinamo . 8
                                         Els aerogeneradors
        ciar  el  bombeig  amb  un  vent  molt  (s. XIX – XX)             Arribats en aquest punt l’electricitat es
        fluix. La casa va ser fundada l’any 1888  (s. XIX – XX)           consumia al moment o era emmagatze-
        i encara segueix fabricant força activa-                          mada en una sèrie de bateries.
        ment. En tot el món ha instal·lat més  Els aerogeneradors del segle XIX no es  A fi que la dinamo funcionés correcta-
        de  45.000  molins.  Una  curiositat  és  diferenciaven gaire dels molins per pouar,  ment s’havia d’intentar obtenir un movi-
        que el primer model que van fabricar,  la seva funció, però, era convertir l’ener-  ment del rodet més regular i a menys ve-
        l’anomenaven  el  molí “matemàtic”  ja  gia  del  vent  en  energia  mecànica  i  locitat que en els molins per pouar, per
        que l’empresa va ser una de les prime-  aquesta, transmesa a través d’un eix, en  aquest motiu els aerogeneradors eren bi-
        res a aplicar principis científics i tèc-
        nics en les seves manufactures.

        DANDY (Flint & Walling;
        Challenge i Freeman)
        Aquests quatre molins són tots fabri-
        cats als Estats Units i de característi-
        ques molt similars, per aquest motiu,
        no els distingirem. Tanmateix, els qua-
        tre eren d’empreses diferents.
        Tant la torre com les pales estaven gal-
        vanitzats bastant  acuradament.  Una
              7
        de  les  fonts  d’informació  indica  que
        alguns d’ells que fa més de 80 anys que                                                                               PLECS
        estan  instal·lats  no  tenen  ni  mica  de
        rovell.
        Tenien un parell motor molt baix.
        Als punts on hi havia cèrcols de fricció
        i coixinets, tenien sempre a sobre una
        cassoleta per posar-hi el greix o l’oli
        necessari per a la lubricació de l’apa-
        rell. Alguns d’aquests cèrcols eren de
        bronze  i  d’altres  de  fusta  tractada
        (banyada en oli calent). En el cas de la
        fusta,  i  a  causa  de  la  seva  porositat,
        quan s’escalfava la fusta per fricció es
        dilatava, i era quan hi intervenia millor
        l’oli  (malgrat  això  la  durada  no  era
        gaire elevada).
        Una  cosa  curiosa  era  que  els  molins
        arribaven  als  seus  propietaris  total-
        ment desmuntats en peces, si el pro-
        pietari era prou hàbil se’l podia mun-
        tar  ell  mateix:  això  suposà  un  avenç
        tant  en  innovació  com  en  estratègia
        comercial.                                Imatge del 1940 on es veu la turbina Jacobs. (Procedència: www.windturbine.net)

                                                                                             13
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18