Page 10 - Plecs 19. Els molins de vent

d’esforços com de cara a una més llar-
ga durabilitat. Tot el molí voltava sobre
coixinets de boles (innovació no gaire
corrent). La potència estimada per a
aquest molí, amb una velocitat de 6,7
metres, era de 326,54 watts, i girava a
30 rpm.
Pere Brunet era l’únic que tenia un
anemòmetre i un altímetre, que li
perme tien deixar el molí amb una
bona regulació, consistint a col·locar
els pes òptim en el contra pès, perquè
el molí reaccionés de forma correcta
davant l’acció dels vents i així obtenir
un rendiment màxim. La base i l’eix del
molí eren de fosa i fabricats a la casa
“Acers Hispànics” de Barcelona.
També solia galvanitzar les pales amb
la fi d’augmentar el seu temps de vida
tot protegint-les del rovell. Imatge de can Bruno de l’any 1975. Del molí de can Bruno, realitzat per Serreta, només
(AMCS/Col·l. Puig d’Arques. Autor Xavier Codolà) es conserva la torre i la base del molí.
(Autor: Adrià Bosch)
Àngel Canet i Ginar
Plaça de Catalunya, 2
Llagostera (Gironès) Se li atribueixen una dotzena i mitja de càncer de l‘últim fabricant, te nien una
molins fabricats. El seu model més fàbrica on en temps d’esplendor tre-
El senyor Canet es va dedicar de comú era un molí de 24 pales 2 ballaven una vintena de persones.
manera intermitent a la fabricació de metres de diàmetre de rodet, la pala
molins des del 1900 fins al 1936. Dins de la cua li feia de governall o timó; S’havien es pecialitzat en la fabricació
l’ofici de serraller era considerat com tots els elements que voltaven anaven de mo lins de grans dimensions que
un dels millors que hi havia a la provín- ja sobre coixinets. poaven aigua pels pobles petits comu-
cia de Girona. De molt jove va treure nitàriament. Això feia que molta gent
el primer pre mi entre tots els apre- Isidre Pernal tingués aigua corrent i al mateix temps
nents de l’ofici de Llagostera i rodalia; Carrer Maragall, 45 suposava una al tra forma de vida que
aquest premi no era en diners, sinó Sant Feliu de Guíxols s’incorpora va a moltes comunitats. En
que li permetia d’anar a l’Escola (Baix Empordà) Pernal va començar a fabri car molins
d’Oficis de Barcelona. El pre mi li con- cap a 1910 fins el 1936, any en què la
cediren per la construcció en miniatu- El senyor Pernal treballava amb una lli- guerra aturà la fabri cació. Durant
ra d’un molí de vent, aquest tenia una cència francesa, que li ha vien cedit els aquest període varen arribar a fabricar
forma molt enginyosa de regular la Frères Araou (Germans Araou) de més d’un centenar de molins. Un 40 %
velocitat i l’ample d’atac de les pales. El Narbona. Aquesta gent co mençà a va ésser venut fora de Catalunya. Es
ti pus de transmissió de l’eix a les pales fabricar molins a prin cipis del segle tractava d’un molí de 80 pales, amb
i els engranatges de reduc ció perme- XX; tres generacions d’aquesta família uns rodets que anaven de 3 a 6 m de
tien al molí començar a funcionar amb passaren la vida dedicades a fabricar diàmetre, tots regulats per un contra-
un vent més suau i poar l’aigua més mo lins. L’últim any de fabricació va pès que hi havia entre el governall i el
profunda. ésser el 1953, a causa de la mort de rodet. La transmissió de les pales a

10

PLECS