Page 6 - Plecs 19. Els molins de vent
P. 6

molins de vent, que eren utilitzats per
                    l’aigua  de  les  capes  freàtiques  per  al
                    consum corrent de les cases de pagès.
                    A vegades tenien una funció industrial
                    i  estaven  instal·lats  en  una  bòbila  de
                    rajols per fer-ne el fang (per exemple:
                    a Maçanet de la Selva o Fornells) o en
                    un  taller  familiar.  Per  les  diferències
                    entre els diversos molins se’n descriu-
                    rà un prototipus:
                    Sobre un rodet circular es muntaven
                    les  pales,  entre  quatre  i  vuitanta
                    segons  la  mida  (fins  a  quinze  metres
                    de  diàmetre)  i  l’antiguitat  (les  més
                    modernes  s’autoregulaven  segons  la
                    força  del  vent,  més  eficients,  conse-
                    qüentment amb menys pales es feia el
                    mateix treball).
                    L’eix horitzontal, o de transmissió, que
                    suportava  el  rodet  s’unia  a  través
                    d’una peça anomenada excèntrica (o
                                             1
                                        2
                    també a través d’un cigonyal ) i aques-
                    ta,  a  través  d’un  sistema  d’engranat-
                    ges,  a  la  burgallina,  que  finalment  el
                    connectava a la bomba que feia pujar
                    l’aigua. El molí anava compensat per un
                    contrapès (governall o timó) que per-
                    metia  moure’l  manualment:  situat
                    paral·lel al rodet, en regulava el pes i la
                                                      El rodet del molí del mas Ros va ser desmuntat  Esquema d’un molí de pouar.
                    procedència del vent.                 l’any 2002. (Autor: Adrià Bosch).  (Procedència: www.tarrago.es)
                    La transmissió

                    La transmissió de les pales a la burga-  La  situació  geogràfica  suposa  que  si  des el millor és una transmissió amb
                    llina,  es  podia  realitzar  d’una  forma  ens trobem en un lloc de vents suaus  desmultiplicador;  perquè  quan  es
                    directa  a  través  d’una  excèntrica  o  el  fet  de  tenir  un  desmultiplicador  comença a bombar aigua a partir de
                    mitjançant  uns  engranatges  de  des-  permet que el parell motor sigui més  30 metres, si la transmissió és directa,
                                                                   3
                    multiplicació.                   petit i per tant, que el molí es posi a  entrarien la bomba i la burgallina molt
                    Els paràmetres principals, a través dels  treballar a baixes velocitats; en canvi, si  fàcilment en ressonància . 4
                    quals es determina la dimensió de l’ex-  hi ha una transmissió directa, fan falta  És per aquest motiu que hi ha la des-
                    cèntrica  o  dels  engranatges,  són  els  vents més forts per posar en marxa el  multiplicació,  els  contrapesos  i  les
                    següents:                        molí.  Quant  a  la  profunditat  de  les  molles:  per  ajudar  el  molí  a  treballar
                    Situació geogràfica (pel que fa al tipus  aigües,  si  no  són  molt  profundes,  la  correctament sense entrar en resso-
                    i sobretot, a la velocitat del vent)  transmissió  directa  no  sol  ocasionar  nància i perquè tot el sistema funcioni
                    Profunditat de les aigües        gaires problemes. Si les aigües són fon-  d’una forma equilibrada.

                    6



  PLECS
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11