Page 11 - Plecs 19. Els molins de vent

mateix tipus que abans. El principal
avantatge que tenien les pales en
forma d’aspa era que, quan els tra-
muntanals bufaven, el molí podia voltar
sense res a la superfície de les seves
aspes i així no perillava. El fet d’haver
d’anar posant i traient les saques de
les aspes representava un inconve-
nient.
La tercera i més important modifica-
ció fou realitzada entorn del 1874 i
patentada el 7 de novembre de 1877.
Aquest molí estava format per una
base de ferro colat i per un rodet de
vuit pales i tenia la característica d’és-
ser autoregulable, de les vuit pales que
el constituïen quatre eren fixes i les
altres quatre, mòbils. Les quatre pales
Treballadors de can Serreta, a la plaça de la Coma, treballant el ferro. mòbils funcionaven de la següent
(AMCS/Col·lecció Joan Maymí i Coloreu. Autor: Àngel Toldrà Viazo)
manera: si s’imagina un punt de parti-
da zero, on no hi ha vent, les vuit pales
tenen la mateixa superfície d’incidèn- PLECS
l’excèntrica era directa. Tots els ele- El primer període començà cap el cia al vent; ara bé, a causa d’unes
ments mòbils anaven sobre coixinets 1860; fabricà molins amb tota l’estruc- molles que estaven col·locades darre-
de boles i tots els molins es muntaven tura, tant la base com les aspes, de re, les quatre pales mòbils oferien una
sobre torres piramidals de ferro. ferro forjat. Les aspes eren similars a certa resistència a girar-se completa-
les dels antics molins de moldre gra o ment, contrarestant així la força del
Antoni Planas i Mundet (Serreta) oli, amb l’única diferència que aquestes vent.
Plaça de la Coma, 16 estaven fabricades amb ferro forjat i Per tant, quan el vent augmentava, com
Cassà de la Selva (Gironès) en dimensions molt reduïdes. Perquè que disminuïa la superfície d’incidència
funcionés, s’hi col·locaven uns trossos del molí contra el vent, aquest aug-
El senyor Antoni Planas és segurament de saca o lona a sobre i amb això pas- mentava alhora la seva velocitat de
el fabricant més antic de molins de saven a ésser superfícies amb resistèn- rotació (no superava les 30 revolu-
vent de ferro forjat de la província de cia al vent començant a voltar. La cions per minut).
Girona, els primers indicis daten de superfície de les aspes solia estar tapa- Els elements d’aturada dels molins
1860. Ell fou dels que introduïren can- da d’acord amb el vent que feia. Així, foren iguals a les tres èpoques. En
vis fonamentals en la fabricació de quan el vent era més fort, perquè vol- solien portar dos, el primer era una
molins, sobretot pel que fa als mate- tés a les mateixes revolucions, hi havia cadena que estava lligada a la cua del
rials; segons les dades que tenim, fou menys superfície tapada i en cas con- governall i que servia per col·locar el
qui començà a fabricar molins de ferro trari, al revés. molí en paral·lel al vent, la principal
forjat i de foneria, ja que fins aleshores El segon període es caracteritzà, bàsi- operació d’aturada. El segon consistia
es construïen bàsicament amb fusta i cament, perquè tota l’estructura de en una cadena gruixuda lligada al molí,
lona. Podem distingir tres períodes de sosteniment del molí era de fosa, en en l’extrem de la qual hi havia un petit
fabricació. canvi, les pales seguien essent del ganxo. El ganxo en qüestió es col·loca-
11