Page 13 - Conferencies de l'Arxiu 4
P. 13

LA TOMBA DEL SOLDAT DESCONEGUT. UNA HISTÒRIA INACABADA  13




            MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ I                       Poc després, entre el 3 i el 5 de febrer, Cassà de
            INFORMACIÓ PRÈVIA EXISTENT                       la Selva i la major part del Gironès van ser ocupats.
            Actualment, el nombre de fosses localitzades a   I és el pas d’aquesta ofensiva feixista i de la re-
            Catalunya ascendeix a 527, de les quals 239 són   tirada republicana el que va deixar a Cassà de la
            confirmades i 288 són probables, una quantitat   Selva un testimoni que es conservaria durant dè-
            enorme. Per aquest motiu, el treball de recerca   cades: la tomba d’un combatent republicà ubicada
            previ és fonamental. Així mateix, l’elevat nombre   al camí de cal Porrer Vell i coneguda al municipi
            de localitzacions pendents d’actuació arqueològica   des d’aleshores com la Tomba del Soldat Desco-
            suposa un repte a l’hora de decidir quines són les   negut. La creença popular més estesa apunta que
            actuacions prioritàries, essent necessari establir   es tractaria d’un soldat de les Brigades Internaci-
            uns criteris avaluables i objectius que permetin or-  onals que disparava una metralladora contra les
            denar les intervencions, entre els quals destaquen   tropes franquistes des de la zona de cal Porrer, en
            factors diversos: el risc de pèrdua de restes, per   direcció a la carretera de Llagostera. Una altra ver-
                                                                                            6
            trobar-se en una ubicació potencialment delicada;   sió, apuntada per en Carles Bagué , proposa que
            la petició expressa de familiars, que tenen cons-  es tractava d’un soldat anomenat Ferrer, el qual,
            tància  d’on  reposa  el  seu  avantpassat;  o  l’exis-  tot i pertànyer al bàndol republicà, no volia disparar
            tència de documentació rigorosa i abundant sobre   contra les tropes franquistes, motiu pel qual fou
            una localització concreta. En el cas de la Tomba del   abatut pels seus propis companys en haver-se ne-
            Soldat Desconegut, es reunia una part important   gat a seguir lluitant.
            dels requisits prioritaris: d’una banda, es tenia for-  Segons els relats de l’època, el 3 o 4 de febrer de
            ça informació històrica que contextualitzava quan   l’any 1939, l’Albert Bagué va localitzar el cadàver
            i com es produí la mort. A més, existien diverses   d’un soldat mort de bocaterrosa sobre el marge
            hipòtesis de la identitat del soldat i, el més impor-  dret del camí, que menava cap a cal Porrer, just
            tant, hi havia la petició de dues famílies que sospi-  on trenca el camí que porta cap al Porrer Nou. De
            taven que el finat podia ser familiar seu.       tornada al poble a la tarda, l’Albert va veure que el
            El context històric que envolta l’origen de la Tom-  cos havia estat col·locat a l’altra banda del camí i
            ba del Soldat Desconegut ens situa en un dels es-  semicolgat amb terra, i va restar allí durant un perí-
            cenaris de les darreres batalles de la Guerra Civil i   ode de 10-12 dies. Transcorregut aquest temps,
            de la caiguda de Catalunya a mans franquistes, en   el finat fou enterrat en el lloc on se situa la tomba
            el marc de l’ofensiva de Catalunya, una campanya   que ha arribat fins als nostres dies . Des d’ales-
                                                                                             7
            militar desenvolupada entre el 23 de desembre de   hores, veïns de  Cassà de  la Selva  van procurar
            1938 i el 13 de febrer de 1939. Es té constància   conservar aquella tomba anònima i hi van diposi-
            que el gener de 1939 Cassà de la Selva allotja-  tar flors al llarg dels anys. Es tracta, doncs, d’un
            va una part dels brigadistes  internacionals, des-  cas notable de preservació popular de la memòria
            mobilitzats el setembre de 1938 pel Govern de    i dels vestigis de la guerra que ha persistit durant
            la República, que no havien pogut tornar als seus   tres generacions. Aquest fet ha estat evidenciat
            països d’origen. Molts dels qui s’allotjaven per   posteriorment pel registre arqueològic, el qual ha
            aquesta zona procedien dels Balcans i de l’Amè-  documentat una quantitat ingent de restes d’ofre-
            rica Llatina.                                    nes florals de plàstic. Així mateix, se sap que la
            En aquells moments l’avantguarda de l’exèrcit    tomba tenia una creu de forja de ferro que no ha
            franquista arribava a Cassà de la Selva des de   arribat fins als nostres dies i que en un moment
            Llagostera i la rereguarda republicana emprenia   incert fou extreta i substituïda per dues de més
                                                                                                        8
            la retirada. Els últims dies de gener, centenars   senzilles, clavades a la capçalera de l’estructura .
            d’aquells brigadistes que havien estat desmobilit-  L’any 2014 dues famílies d’antics brigadistes inter-
            zats van tornar de nou al front per ajudar les restes   nacionals es van adreçar a l’Ajuntament de Cassà
            de l’exèrcit republicà a contenir l’avenç franquista.   de la Selva per informar que les despulles podien





            6. En Carles Bagué és fill de l’Albert Bagué, un testimoni directe dels fets ocorreguts.
            7. BASART, 2006: p. 74-76; GRAU, 2002: p. 79.
            8.  Ambdues creus van ser enregistrades i numerades com a unitats estratigràfiques (UE 1009 i 1010 respectivament), d’acord
              amb la metodologia arqueològica.
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18