Page 8 - Conferencies de l'Arxiu 4

8

En definitiva, el treball que teniu ara a les mans és una continuació d’aquests treballs de recuperació de
la memòria històrica del nostre poble.
Durant el mes de novembre de l’any 2021 i el mes de juny de l’any 2022 s’ha dut a terme la IV edició del
Cicle de Conferències organitzat per l’Arxiu Municipal i que portava per títol: I després de la guerra què?.
Aquest es va realitzar al Casal de Jubilats, un espai molt més ampli que no pas en edicions anteriors, per
tal de complir amb la normativa sanitària imposada per la COVID i, sobretot, per tal d’encabir el nombrós
públic, cada vegada més gran i que ha anat augmentant en els últims anys.
Com el seu nom indica, aquest cicle de conferències ha intentat estudiar des d’un punt de vista històric,
antropològic, social i polític diversos aspectes o esdeveniments que es varen produir durant els últims
dies de la Guerra Civil i els primers anys del franquisme.
Es tracta d’un període històric encara viscut per les generacions més grans, però totalment desconegut
per les generacions més joves.
A més a més, els primers anys del franquisme són una etapa històrica que mai havia estat estudiada de
forma aprofundida dins del poble de Cassà, a excepció d’uns pocs treballs fets per l’historiador local
Josep Bosch Mercader i que varen ser publicats a la revista Llumiguia els anys vuitanta i noranta.
La primera conferència va ser realitzada per l’arqueòloga Ares Vidal el 13 de novembre de l’any 2021 i
en ella ens va parlar sobre els resultats obtinguts durant l’exhumació de la tomba del Soldat Desconegut
que es va dur a terme l’any 2017 dins del Pla de Fosses de la Generalitat de Catalunya.
La segona conferència, titulada “Cassà, any zero”, la va realitzar l’historiador cassanenc i resident als
Estats Units Francesc Xavier Morales el dia 11 de desembre de l’any 2021. Aquesta va girar entorn del
paper de la Falange dins del nou ordre social i polític que es va constituir després de la Guerra Civil i al
llarg de tot el règim franquista.
La tercera conferència, pronunciada pel professor Salomó Marquès el 15 de gener de 2022, va tractar
sobre el paper de l’educació durant l’època de la República i com aquesta va canviar i, en molts casos,
va retrocedir molts anys enrere amb l’arribada del franquisme, la imposició del règim nacionalcatolicista i
per culpa de l’exili i la depuració de la major part dels mestres del nostre país.
El dia 12 de febrer de l’any 2022 Jordi Pons va exposar la quarta conferència, on ens va parlar sobre els
cassanencs que varen ser deportats als camps nazis d’Alemanya, quines van ser les causes de la seva
deportació, les seves vicissituds en aquests camps de concentració i què els va acabar succeint.
La cinquena conferència va ser realitzada per l’antropòleg Josep Maymí el 14 de març de 2022. Portava
per títol “La societat hiperritualitzada”, i ens va parlar sobre l’origen del fenomen de l’anticlericalisme que
es va produir durant els primers mesos de la Guerra Civil i, posteriorment, sobre el pes que va tenir la
religió en el nou ordre social i polític que es va establir durant el franquisme, i com aquesta regia el dia a
dia de la població i en condicionava la seva vida.
Els historiadors David Gesalí i David Iñiguez, especialistes en història militar durant la Guerra Civil, varen
ser els encarregats de dur a terme la sisena conferència el dia 30 d’abril. Portava per títol “Les Brigades
Internacionals i la batalla per Catalunya”, i ens varen parlar sobre el paper d’aquests contingents militars
durant els últims dies de la retirada republicana i com aquestes varen protagonitzar a Cassà una de les
últimes batalles importants a Catalunya.
La setena conferència la va pronunciar l’antropòloga Eva Pinyol el 14 de maig, i ens va parlar sobre el
paper que tenien les dones durant els primers anys del franquisme a causa de la imposició d’un nou
model de família tradicional, masclista i catòlic, on l’home tenia un paper preeminent i les dones estaven
relegades en un segon pla.
La vuitena i última conferència, que portava per títol “Exili i repressió”, finalment només es va concentrar
en la part de l’exili realitzat per Jordi Gaitx atès que per problemes de força major, de la conferenciant
que havia de fer la part de la repressió, no es va poder dur a terme.
Ens va parlar sobre tots aquells cassanencs que es varen veure obligats a exiliar-se a França després de
la Guerra Civil, sobre les seves vicissituds en aquells camps de concentració, sobre les feines que varen
haver de fer a França per tal de sobreviure i sobre tots aquells passos que van haver de fer per poder
tornar a casa.