Page 12 - Conferencies de l'Arxiu 4

12

i comunicar l’existència de fosses a Catalunya, de del Servei de recuperació i anàlisi antropològica i
les quals se’n realitza un treball de recerca, en cas genètica de restes òssies humanes de la Guerra
que sigui necessari i no s’hagi realitzat abans, per Civil i la dictadura franquista des del 2017, des
tal de confirmar i concretar tant com sigui possible que l’equip esdevingué l’adjudicatari del servei
la ubicació de cada fossa. per mitjà de concurs públic. Aquest servei finalitzà
El Programa d’Identificació Genètica, en canvi, gira l’any 2020 i fou de nou tret a concurs i guanyat
entorn dels treballs genètics necessaris per a la pel mateix equip, que actualment acumula l’experi-
identificació de les víctimes recuperades. Aquest ència de sis anys en la recerca històrica, arque-
projecte compta amb la col·laboració de l’Hospital ològica, antropològica i genètica de les víctimes
Vall d’Hebron, des del qual es realitza la captació desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadu-
de perfils genètics dels familiars, així com d’infor- ra franquista. Es tracta d’un projecte complex que
3
mació associada a cada víctima . Aquestes dades requereix recerca interdisciplinària: calen arqueò-
són incloses al cens de persones desaparegudes legs capaços d’interpretar les restes recuperades,
i creuades amb les dades obtingudes en l’excava- antropòlegs que analitzin les característiques de
ció i exhumació de víctimes de les diferents fosses cada esquelet i les possibles causes de la mort,
excavades i llurs mostres genètiques. historiadors que reconstrueixin el relat al voltant
dels difunts i les circumstàncies en què apareix
Naturalment, totes aquestes polítiques se sus- cada fossa a través de la documentació conser-
tenten sobre una base jurídica formulada durant vada i els testimonis, i genetistes que puguin es-
els darrers vint anys i que ha tingut per objectiu brinar si les restes corresponen a un individu con-
el reconeixement de les víctimes i els damnificats cret. Per aquest motiu, Iltirta Arqueologia compta
per la Guerra Civil espanyola . I, en concret, la Llei amb la col·laboració de tècnics i investigadors
4
10/2019, de 30 de juny, sobre la localització i la vinculats a la Unitat d’Antropologia Biològica de
identificació de les persones desaparegudes du- la Universitat Autònoma de Barcelona, al Servei
rant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dig- de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra i al
nificació de les fosses comunes és el marc jurídic Departamento de Toxicología y Legislación Sani-
referencial que ha permès desenvolupar el Pla de taria de la Universidad Complutense de Madrid,
Fosses i el Servei de recuperació i anàlisi antropo- així com la recerca històrica efectuada per Noemí
lògica i genètica de restes òssies humanes de la Riudor. Òbviament, també és bàsica la col·labora-
Guerra Civil i la dictadura franquista . ció estreta amb els tècnics de la DGMD que tre-
5
Iltirta Arqueologia és l’empresa que està realit- ballen en la localització de fosses i desapareguts
zant les intervencions arqueològiques en el marc d’aquest període.

3. Per tots aquells que pugueu estar interessats en el procediment o que conegueu algun cas de desapareguts de la guerra posem
a disposició l’adreça web: http://justicia.gencat.cat/ca/ambits/memoria/Persones-desaparegudes/cens/. Des d’aquest web
s’informa la població sobre el Programa d’Identificació Genètica i de quins són els tràmits que cal fer per ser inclòs en el cens
de famílies de persones desparegudes a la Guerra Civil.
4. El marc jurídic que empara totes aquestes iniciatives es podria resumir en les normatives següents:
− El Decret 288/2000, de 31 d’agost, per gestionar les indemnitzacions a les persones privades de llibertat per motius polítics
sota el règim franquista.
− L’any 2002 s’amplien els supòsits del decret anterior a menors de 65 anys.
− El 3 d’abril de 2003 s’aproven els Estatuts del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.
− L’article 54 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
− La Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic.
− La Ley 52/2007, de 26 de diciembre, de Memoria Histórica de España.
− El 25 de juny de 2008 s’aproven els Estatuts del Consorci del Museu Memorial de l’Exili.
− La Llei 10/2009, del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i
la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes.
− La Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.
Actualment es troba en curs la redacció de la Llei de memòria democràtica de Catalunya, la qual recollirà tota la normativa anterior.
5. Per a més informació recomanem veure la presentació efectuada el 16 de juliol de 2020 al Museu de Tàrrega: “Fosses
comunes de la Guerra Civil a Catalunya. Balanç i resultats del Pla de Fosses 2017-2019.”, a càrrec de Gemma Doménec, Juli
Cuéllar i Ares Vidal: https://www.youtube.com/watch?v=fcjlXTTcBIo