Page 16 - Conferencies de l'Arxiu 4

16

Juntament amb l’esquelet aparegueren altres res-
tes associades a la indumentària de l’individu: quin-
ze botons, distribuïts pel tors de l’individu; restes
de la gorra amb una insígnia de graduació brodada,
localitzada al terç proximal del fèmur esquerre; res-
tes de les dues sabates, ubicades al costat de la
cama esquerra; una sivella metàl·lica, prop de la
cresta ilíaca dreta; tres fragments de gafets a la
zona del coll i un carregador de bales al costat del
fèmur esquerre. De tots els elements apareguts
cal destacar les restes de la gorra perquè aporten
una dada important per a la identificació del soldat.
En concret, la insígnia brodada a la gorra corres-
pon a la graduació militar dins de l’exèrcit republicà
corresponent a un tinent. Tenint en compte que el
Detall de les restes de la gorra amb la insígnia brodada que brigadista txec, Pavel Antos, era tinent, es va con-
denota que el soldat enterrat seria un tinent de l’exèrcit siderar oportú prioritzar l’encreuament de dades
republicà. Font: Iltirta Arqueologia. genètiques amb els seus familiars més directes.

ELS TREBALLS ANTROPOLÒGICS 11
vell més compacte i menys remogut, en el qual sí La informació que podem extreure dels ossos gira
que aparegué la resta de l’esquelet de l’individu, en entorn de tres aspectes claus. En primer lloc, ens
connexió anatòmica laxa, en posició decúbit supí i aporten informació sobre les característiques físi-
en millor estat de conservació que el crani. Val a dir ques de l’individu. L’estudi dels ossos ens permet
que l’únic element anatòmic desaparegut és l’atles, saber qüestions bàsiques com el sexe, l’alçada, la
la vèrtebra que uneix la columna amb el crani, una complexió física, l’etnicitat i l’edat aproximada .
12
prova més que el cap fou remogut i separat de la Així mateix, hi ha patologies i malalties que deixen
resta del cos en algun moment. Per tant, les histò- petjada en els ossos i ens ajuden a conèixer els
ries sobre la remoció del crani es veuen reforçades hàbits, la salut i els esforços que hauria fet l’in-
per les evidències arqueològiques. dividu en vida. I en darrera instància, els trauma-

11. Els resultats de l’estudi antropològic són fruit dels treballs efectuats per Andrea Fernández-Vilela, Diego López-Onaindia, Núria
Montes i M. Eulàlia Subirà, aleshores membres del Laboratori d’Antropologia de la Universitat Autònoma. Aquests resultats
formen part de la memòria arqueològica derivada de la intervenció, penjada al web del Departament de Justícia de la Generalitat de
Catalunya: http://justicia.gencat.cat/web/.content/memoriademocratica/areparacio/localitzacio/amapafosses/memoria_cassa.pdf
12. La bibliografia i metodologia de determinació antropològica és molt nombrosa, però en l’estudi del Soldat Desconegut, l’equip
d’antropologia ha tingut en compte els següents estudis:
− Per a la determinació de l’edat: el desenvolupament dental (CRÉTOT, 1978; UBELAKER, 1989), el grau d’unió epifisària
(BROTHWELL, 1987; FEREMBACH et al., 1980; KRENSER, 2006; KROGMAN i ISCAN, 1986; SCHEUER i BLACK, 2004),
els canvis en la superfície auricular (LOVEJOY et al., 1985), la símfisi púbica del coxal (KROGMAN i ISCAN, 1986) i el grau
d’obliteració de les sutures cranianes (MASSET, 1982; MEINDL i LOVEJOY, 1985).
− Per a la determinació del sexe: la morfologia del coxal i el crani (FEREMBACH et al., 1980; KROGMAN i ISCAN, 1986;
MARTIN i SALLER, 1957; OLIVIER, 1960), i la robustesa i les característiques mètriques dels ossos llargs (OLIVIER, 1960).
− Per al mesurament: s’han pres les mesures craniomètriques i osteomètriques (KROGMAN i ISCAN, 1986; MARTIN i
SALLER, 1957; OLIVIER, 1960).
− Per a la determinació de l’estatura: s’ha realitzat a partir de la longitud dels ossos llargs, seguint les fórmules proposades per
Pearson i recopilades a Olivier (1960).
− Les mesures craniomètriques s’han utilitzat per estimar l’etnicitat probable de l’individu mitjançant l’aplicació web AncesTrees
(Universitat de Coïmbra) (NAVEGA et al., 2015).
− Per a les variables morfològiques no mètriques: s’han registrat les de l’esquelet cranial (HAUSER i DE STEFANO, 1989) i
postcranial (BROTHWELL, 1987) i de les dents (TURNER et al., 1991; SCOTT i IRISH, 2017).
− Per a l’estudi paleopatològic: s’ha fet l’estudi de la patologia oral, registrant les càries, el retrocés alveolar, les fístules i les pèrdues
dentals ante mortem i també s’han tingut en compte indicadors d’estrès ambiental i d’alimentació (CHIMENOS et al., 1999).