Page 18 - Conferencies de l'Arxiu 4

18

Tot i que el crani va ser desplaçat, la posició de belli, un element típic d’individus europeus, així
la columna suggereix que possiblement l’individu com la presència d’una única cúspide lingual als
tenia el cap en posició lleugerament lateral quan segons premolars inferiors.
va ser dipositat, recolzat sobre l’espatlla esquerra. – L’estudi de les extremitats superiors ens mostra
La mandíbula es va localitzar sobre les cervicals, un individu de braç ample i arrodonit.
lleugerament tombada, i, aprofitant que havia patit – L’estudi de les extremitats inferiors sembla evi-
menys alteracions que el crani, es procedí a ex- denciar que l’individu hauria presentat un desen-
treure’n dues peces dentàries per a l’anàlisi genè- volupament lleu del múscul soli.
tica, ja que les peces dentàries són un dels millors
elements ossis per a la conservació de l’ADN. – Per establir l’alçada dels individus, normalment
Un cop finalitzada l’excavació es dugueren a terme s’empren les longituds màximes de l’húmer, el
radi i el fèmur esquerres, però, tot i que l’estat
els treballs de laboratori, començant per la neteja de conservació dels ossos era força bo, la banda
de les restes realitzada en sec, amb l’objectiu de esquerra es trobava parcialment erosionada i es
preservar l’ADN antic en cas que calgués repetir va haver de recórrer a l’húmer dret per realitzar
l’anàlisi d’identificació genètica. Posteriorment, es el càlcul i, segons aquest, l’individu tenia una al-
procedí a la identificació i inventari de les restes çada aproximada d’1,59 m.
amb una observació de característiques, patologi-
es i traumatismes més acurada. – Pel que fa a les patologies, l’individu presenta-
L’estudi a laboratori ha permès establir les se- va artrosi i diversos nòduls de Schmorl a la co-
lumna, patologia associada en individus joves a
güents conclusions: un esforç físic continuat, com pot ser l’activitat
– A partir de la morfologia del coxal i el crani va ramadera . Quant al fet que tingui artrosi, l’apa-
13
ser possible determinar el sexe d’aquest individu rició d’aquesta patologia és habitual en individus
com a masculí. majors de quaranta anys i una aparició anterior
– Respecte a l’edat, l’acidesa del sòl havia afectat pot indicar la presència d’un estrès mecànic re-
la superfície dels ossos i n’ha dificultat la deter- lacionat amb l’activitat de l’individu , per exem-
14
minació. No obstant això, altres indicadors com ple els mateixos nòduls de Schmörl. Activitats
l’estat de fusió dels discs intervertebrals i la fu- repetitives i/o en posicions forçades suposen un
sió de la primera vèrtebra sacra suggereixen que sobreesforç que pot facilitar l’aparició d’artrosi
l’individu tenia més de trenta anys i menys de en individus joves. Per tant, el conjunt de lesions
quaranta en el moment de la seva mort. que l’individu presenta a la columna pot relacio-
– L’estudi morfològic del crani determinà que es nar-se amb un sobreesforç, probablement asso-
tractava d’un individu de cara estreta i alta, amb ciat amb l’aixecament de pes de manera regular.
òrbites oculars també altes i nas estret. El pala- En tot cas, coincideixen amb l’edat estimada per
dar mitjà, ni estret ni ample, i la mandíbula ampla a aquesta persona.
o curta.
– Les mesures del crani permeten descriure l’et-
nicitat probable de l’individu tot comparant amb
bases de dades ja existents amb un interval de
confiança d’un 95%. En aquest individu l’origen
poblacional més probable seria procedent del
sud d’Àsia, seguit per nord-europeu. També,
l’estudi de les dents ha posat de manifest que
les quatre incisives superiors tenen un grau molt
marcat de la morfologia coneguda com en forma
de pala, una característica més típica en poblaci-
ons asiàtiques. Tot i així, malgrat que la seva fre-
qüència és menys elevada en població europea, Detall de l’orifici d’entrada d’un projectil a l’occipital, com-
també pot haver-hi individus que els presentin. patible amb una bala de calibre 9 mm. Font: Laboratori
També destaca l’absència del tubercle de Cara- d’Antropologia de la UAB.

13. CAPASSO, 1998.
14. ROBERTS i MANCHESTER, 1983.