Page 17 - Conferencies de l'Arxiu 4

LA TOMBA DEL SOLDAT DESCONEGUT. UNA HISTÒRIA INACABADA 17

L’esquelet del soldat desconegut un cop finalitzada l’excavació de les restes. Font: Iltirta Arqueologia.

tismes patits per la víctima al voltant del moment esquerra estava situada sobre el sacre, amb els
de la mort que apareixen en les restes òssies ens dits estirats. La mà dreta estava situada sobre la
aporten dades sobre el conflicte bèl·lic i les cau- fossa ilíaca dreta, amb el canell (carp) recolzat so-
ses de la mort de la víctima. En aquest projecte, bre l’avantbraç (cúbit i radi) esquerre i els dits fle-
els traumatismes més habituals són tots aquells xionats sobre la gorra, com si l’estigués agafant.
associables a una batalla: ferides de bala, metralla Les extremitats inferiors es trobaven estirades. El
d’explosions, extremitats trencades, talls, etc. peu esquerre no s’ha conservat; el peu dret esta-
Així mateix, cal tenir en compte que els estudis an- va en articulació estreta. El calçat de l’individu es
tropològics no es redueixen al treball de laboratori, va localitzar al seu costat esquerre, paral·lel a l’ex-
sinó que l’antropologia de camp és molt important, tremitat inferior, de manera que en el moment de
perquè permet realitzar un primer estudi de les res- la inhumació el peu hauria estat amb un mitjó que
tes humanes in situ, incidint sobretot en aquells ele- n’explicaria el grau de connexió anatòmica.
ments que només es poden observar a terreny: la La connexió de les articulacions era estreta a les
posició original en què apareix el cos; o la relació de costelles, la columna, l’articulació coxofemoral i
les restes humanes amb altres elements arqueolò- les falanges del peu dret. En canvi, era laxa a les
gics associats (com la indumentària, els objectes articulacions de les clavícules, l’articulació escapu-
personals, els projectils, etc.). En aquest primer es- lohumeral, els colzes, els genolls, i les falanges i
tadi de la recerca ja es poden observar també els carps de les dues mans. La mandíbula i el crani
traumatismes i les patologies més evidents. estaven desplaçats. El tòrax i la pelvis estaven lleu-
En el cas del Soldat Desconegut, en aquesta prime- gerament oberts. Tot això sembla indicar que l’in-
ra fase de la recerca ja s’observà la fragmentació dividu va ser enterrat en un espai reblert de terra.
del crani i la seva posició secundària (sense conne- Les articulacions en alguns casos tenien connexió
xió) respecte a la resta del cos, així com les restes laxa i en altres oberta, perquè l’individu estava ves-
d’una obertura anòmala que podien correspondre tit quan va ser enterrat, tal com demostra la pre-
amb l’entrada d’un projectil, tal com es va poder sència de botons. Durant l’esqueletització i la des-
verificar amb la reconstrucció del crani a laboratori. composició de la indumentària es van crear buits
20 cm per sota del crani es localitzà la resta de d’aire que explicarien aquestes diferències en les
l’individu, situat en decúbit supí (panxa amunt), articulacions, més o menys estretes. Tot sembla
amb les extremitats superiors flexionades i les indicar que l’individu va ser dipositat amb cura a la
mans creuades sobre la pelvis. L’estat de conser- fossa, i no abocat com en d’altres situacions dins
vació era evidentment millor que el crani. La mà d’aquest context històric.