Page 10 - Plecs 9. Recordem i juguem

no aguantaven un partit, es rebentaven 8 Sens dubte el Mecano, com he dit, es dos pots de tomata buits i un cordill; una
molt aviat, les que anaven més bé eren les podien construir dotzenes de joguines. màquina d'engravar, com aquelles que
que fèiem nosaltres amb draps vells i ben engravaven les carreteres: un pot de llet
9 El número següent al que jo tenia de
lligats amb cordills i encara millor amb fil- buit que era la piconadora i dues capses
Mecano, però la Guerra Civil va rompre
ferro prim, tenien molta més durada. de betum buides per rodes, quatre fustes
totes les il·lusions i es varen acabar els
i llestos. També recordo una màquina de
4 En aquella època no crec que em dife- jocs infantils i vàrem entrar de cop a l'a-
cíne: una lent de lot í els carbons d'una
renciés massa dels nens de la meva edat, dolescència, posant en joc l'astúcia per
pila plana per fer l'arc voltaic. Avions de
possiblement jo era un dels privilegiats, sobreviure de les misèries que compor-
fusta i vaixells d'escorça de pi....
vaig tenir un tren elèctric que donava vol- ta una guerra.
tes i més voltes sobre unes vies circulars Aprofito l'ocasió per explicar breument 4 Les que em feia. Alguna especial pels
que no tenien més de mig metre de dià- una història real que molt bé es podria Reis.
metre, mesos més tard es varen adquirir titular La mort d'una nina.Aquests últims 5 Estic parlant de fa 80 anys. Les d'a-
vies rectes i corbes i el circuit era més Reis s'han complert justament setanta quells temps: nines de drap per a nens i
llarg, però molt monòton. També vaig te- que una nena de cinc anys plena de ner- per a nenes, cotxes de llauna, una màqui-
nir un Cine Nic, que tampoc em va satis- viosisme i d'il -lusió, va deixar a la finestra na de tren i un vagó, espantavelles i fla-
fer del tot. Sens dubte el meu preferit una plata plena de pastanagues per al biols de canya.
sempre va ser el Mecano, hi havia dife- menjar dels camells i una carta demanant
6 Els recordo perfectament. Un dels pri-
rents números. Cada any els Reis tenien una nina.A la primera llum de l'alba amb
mers un carro de fusta i un cavall de car-
cura de portar-me el número següent al uns ulls com taronges va córrer a la fí-
tró, per enganxar al carro. Un altre any,
de l'any anterior. Allò per a mi era una nestra on l'esperava una nina de cartró,
un barret de soldat amb el seu plomall i
meravella, cada número venia amb un maca com un sol de rosada galtes, nas
una espasa. I el que em féu més il-lusió
catàleg amb els dibuixos de les joguines arremangat i ulls blaus. Portava un vestit
00 era escolà) una capella molt ben feta
que es podien fer, disposant de les peces blanc d'organdí. Durant el dia no va dei-
de fusta amb campanar i campana, cane-
metàl·liques dels números anteriors, xar la nina ni un breu moment, va dinar
lobres, Sant Crist, custòdia. Una "blrque-
carros, grues, cotxes, avions fins i tot una amb ella a la falda tot fent-li petons. A
ria", que diuen ara. Davant d'ella, jo hi
roda de fira, batejadacom la Roda de París. mitja tarda la nina li va caure, i com que
deia Missa com un capellà. I naturalment,
havia plogut va quedar bastant bruta i, la
5 Enaquells anys,abansde la guerra, no ho mitjons, mocadors i sabates.
va rentar. Quina desil·lusió, a mesura que
sé amb exactitud, podria ser el Cíne Nic.
la fregava, desapareixien els colors de la 7 Era impressionant. Segurament millor
6 Amb tota franquesa he de respondre cara i als pocs moments va quedar total- que ara pel fet que els qui hi anàvem
que no ho sé. No en tinc cap record. ment desíntegrada, solament va quedar portàvem la innocència fins als sís o set
Possiblement, i ho dic per una fotografia una nina irreconeixible d'un cartró gris i anys.Baixaven majestuosos per la carrete-
que corria per casa,va ésser un cavall de moll. La nina s'havia mort. Varen ser els ra de Santa Pellaia,(en realitat venien de
cartó amb rodes de fusta, que tot plegat Reís més tristos d'aquell infant . can Carbó) i se'ls esperava no més enllà
feia dos pams d'alçada. de la carretera de Girona, tots amb el
JOSEP BOSCH MERCADER, nostre fanalet, molts d'ells fets a casa ma-
7 No puc fer una afirmació rotunda, no
crec que existís. En aquells temps encara 1918 teix, abrigats amb bufandes, ja que feia
més fred que ara. Dies abans no hi havia
no estàvem motoritzats i venien d'in-
1 Lògicament en català, tot i que els es- ni patges ni res que s'hi assemblés.A les
cògnit, perquè del poc que deixaven als bal-
tudis es feien en castellà.
cons, no en feien cap propaganda, perquè planes dels diarís, hí veies les figures dels
2 Són molts, alguns:acuit i amagar,lladres Reis i els esperaves amb vertadera il-lusió,
malauradament hi havia balcons dels qual
i civils, fer córrer el cercle (amb un pal a El tió únicament havia deixat uns cara-
passaven de llarg.Ara amb els pous de pe-
la mà fer córrer un cercle, com una roda mels,torrons, una ampolla de xampany i al
troli són molt rics, això no vol dir que si-
de bicicleta. final el carbó, eren altres temps.
guin mésjustos, perquè cal reconèixer en-
cara que hi ha balcons on no paren la de- 3 Lesjoguines solien ser les que em feia 8 Segurament la capelleta que he expli-
guda atenció. jo mateix. Exemple: xanques, fets amb cat.