Page 9 - Plecs 9. Recordem i juguem

TESTIMONIS JOAQUIM TOLOSA XIRGO,
1924
1 En quin idioma esjugava? 1 La resposta és categòrica: en català.Cal
2 Jocs que recorda de la seva infantesa? Descrigui'n algun. tenir en compte que al remuntar-nos a
On es jugava? (els espais) més de setanta anys, el castellà no era
pràcticament conegut per la mainada, no-
3 Qui feia lesjoguines? On anaven a comprar-les?
més era empleat en documents oficials.
4 Joguines que tenia
5 Quina era lajoguina de moda? (en quins anys) 2 En el meu temps el futbol ja era el pre-
ferit, si bé cal reconèixer que en un prin-
6 Com varen ser els seus primers Reis? Quin record en té?
cipi ens limitàvem a tirar coces a la pilo-
7 Descrigui com s'anaven a esperar els Reis en la seva època
ta, però en fer-nos més grandets, el joc
8 Quina és lajoguina que li va fer més il-lusió?
va adquirir més fidelitat al reglament.
9 Quina és lajoguina que li hauria fet més il-lusió? Jugàvem a la plaça de la Coma i més tard
en desplaçar-nos la familia a Barcelona
l'any 1930, a l'escola, en una pista de
MODESTA CRISTIA GIBERT, amb els nois i a l'avió. Espais: a la Coma, tennis adaptada. En un espai força reduït
1920 al pati del col ·legi de can Vilaret. El dia jugàvem a "r isques",j oc bastant innocent
que plovia jugàvem a les classes. que consistia a arribar a l'espai del con-
1 En català. trincant sense que et toquessin.El que es
3 Les compraven,jo tenia l'àvia i una tia
necessitava era una mica de terreny, i en
2 A "borilles", a l'avió i a ossets.A la plaça a Barcelona i el dia de Reis me les envia-
aquell temps un carrer estret era sufi-
i al carrer. ven, també el meu pare anava sovint a cient. Ara em fa mitja vergonya reconèi-
Barcelona i alguna vegada me'n portava . xer que el que més m'agradava era jugar
3 Els pares se n'encarregaven.
a Cavall fort. Érem dos equips amb el
4 Poques, eren altres temps. 4 Un sillon i un nino, però recordo un
mateix nombre de nois per equip, de
mundo, era una caixa com un cofre petit
5 No recordo que n'hi hagués una d'es- cinc a sis era la xifra normal. Mentre els
que servia per posar-hi la roba, però el
pecial. uns estaven ajupits formant línia i ama-
feia servir per posar-hi trastos i sempre gant el cap entre les cames del company
6 Com que era petita sé que em feien el portava d'un lloc a l'altre. del davant, l'altre equip i un a un saltava
bastant respecte . tan alt com podia per deixar-se caure
5 Potser les pepes de 10, unes nines que
encamallat al damunt de la carcanada del
7 Com ara però menys espectaculars. nosaltres anomenàvem així. Eren unes
competidor, si els que paraven aguanta-
nines de cartró, amb unes galtes molt
8 Totes perquè no n'hi havia gaires. ven sense enderrocar-se, tot l'equip con-
vermelles. trari, es produïa el canvi i els que fins ara
9 Totes.
havien saltat, tenien de parar.
6 Mai van ser del tot dolents.
3 Per més que escorri el meu cervell, no
7 Anàvem a esperar-los a can Carbó i re-
CONXITA ALBERT! MART!, recordo aquí a Cassàon es venien.Cal re-
cordo que portàvem un fanalet petit. cordar que vàrem marxar quanjo tenia 6
1920
anys.A Barcelona el Mecano no era venut
8 Aquell petit rnundo, que em va durar
1 Només jugàvem en català, ja que el molts anys. a totes les botigues, crec que eren única-
ment les concessionàries, n'hi havia una a
castellà ni el sabíem parlar.
9 Moltes, per què tenia la sort que to- la plaça del Pi i una altra al carrer Prince-
2 Jugava a corda, acuit i amagar,"borilles" tes m'agradaven i sempre tenia moltes sa,i segurament moltes d'altres. Les pilo-
(bales), ossets, al pare carbasser, a futbol ganes de jugar, fos al que fos. tes d'abans eren de goma i pràcticament