Page 6 - Plecs 9. Recordem i juguem

Preguerra i guerra ca preocupació dels nostres pares es disposava havien de servir per a
era la de maldar per aconseguir altres necessitats més peremptò-
(1920 - 1940) fer-nos sobreviure, encara que fos ries, ens les havíem d'enginyar to-
-rnolt a desgrat seu- malmenjats i tes per tal de fabricar-nos les jo-
El període 1920/1940 també fou el malvestits. Les nenes i els nens, guines nosaltres mateixos, com ja
d'una veritable transició pel que fa malgrat tot, també temem dret a hem dit al principi, des del camió -
als actors dels jocs infantils. jugar. Elles jugaven amb nines de que consistia en una capsa vella
D'un tram tranquil, els anys 20, cartó, de galtes vermelles, que en de cartó o de llauna tirada per un
passàrem a un de trasbalsat en deien pepes, i nosaltres amb les cordill i arrossegant-se per terra-,
tots els ordres, la Guerra Civil, i pilotes que endegàvem amb un fins al "tiraqornes" (segons el dic-
després a un d'escassetat i misèria, tros de mitja vella de cotó o de cionari, tirador: forqueta als ex-
la postguerra. punt anglès de la mare o de l'àvia, trems de la qual se subjectaven
Encara que la mainada s'adapta plena de parracs, fins aconseguir dues gomes unides per un tros
plenament a les circumstàncies i una forma més o menys arrodoni- de cuir, en què es posaven pedre-
les supera, no cal dir que es veié da, que no botia, però que servia tes, perdigons, etc .,que llançava es-
molt afectada pels esdeveniments i per a ventar-hi coces i fer-nos tirant les gomes i deixant-les anar
les seves conseqüències en la vida passar el fred . bruscament). Semblantment tení-
ordinària. També jugàvem a acuit i amagar i em el "tiraveces" que no era res
Durant el primer tram esmentat, a acuit i córrer, a lladres i civils i a més que un simple canonet de
anys vint, la mainada continuava di- saltar i parar,jocs que no necessi- canya d'uns 15/20 cm de llargada,
vertint-se amb elsjocs tradicionals taven cap mena de joguina. foradat de cada banda, a través del
d'aleshores, herència decantada, Les nenes, a més dels dosjocs es- qual, i bufant amb la boca plena de
podríem dir, de segles. mentats abans, jugaven a ossets, veces, fèiem servir per tirar-les,
Hi havia hagut poca evolució en joc que consistia a fer diverses com una sarbatana. Millor que no
l'aspecte de les joguines. I tampoc combinacions amb quatre ossos te'n toqués cap a la cara o al cla-
no variaven gaire els jocs que de la taba o astràgal del xai, una tell, perquè feien mal. Una variació
comportaven esforç físic, inèrcia vegada nets, i fins i tot pintats era la projecció de dards fabricats
que es perllongà gairebé fins a amb fucsina que compraven a can amb una agulla de cap amb una cua
meitat de segle. Tramuntana. Cada cara de l'osset elaborada amb paper de fumar.
O sigui que la descripció que se- tenia un nom segons la forma: rei, També utilitzàvem les agulles d'es-
gueix dels jocs durant la guerra es botxí, panxa i forat d'aigüera o tendre roba com a llançadores de
pot aplicar -mutatis mutandis- a bé els simplificats ins o esses. petits projectils. I com a projectils,
les tres etapes en què considerem També jugaven a canyetes, que no ens eren molt útils les baules de
el període. eren res més que uns trossets de les cortines que gairebé totes les
A la meitat de l'any 1936 vingue- canya tallats molt prims, d'una cases tenien.
ren els anys obscurs d'una guerra llargada d'uns 8/10 cm amb els També teníem altres joguines no
que no hauria d'haver existit mai, quals es podien portar a terme tan bèl·liques, que pel seu preu
en què les tradicions restaven en una sèrie de jocs molt variats i prou assequible, podíem adquirir
estat letàrgic, motiu pel qual els entretinguts. per 20 o 30 cèntims de pesseta, a
Reis d'Orient no passaven, i l'uní- Com que els pocs diners de què cal Curt, com era la baldufa que,