Page 15 - Plecs 9. Recordem i juguem
P. 15

De la pobresa a

       la prosperitat
       (1960-1980)


           ls nens i nenes de l'època so-
       E lien jugar als carrers de Cassà
       força més que ara. Els motius són
       diversos: no hi havia l'actual nom-
       bre de cotxes, es disposava de més
       temps lliure en no haver-hi tantes
       activitats fora de l'horari escolar,les
       cases eren menys confortables i no
       existien aparells com el DVD o els
       videojocs. Es jugava un cop acabat
       el col ·legi fins a l'hora de sopar (so-
       bretot quan feia bon temps) així
       com els caps de setmana, encara
       que la programació televisivaja era         Pep i Pere Font jugant a "borille s" en els anys setanta (AMeS).
       una alternativa a tenir en compte.
       Uns quants jocs de carrer solien  improvisar una cistella amb xarxa  pie bueno, essent necessari que el
       coincidir amb els practicats als pa-  que una porteria futbolística; mal-  peu del jugador tingués cabuda en
       tis dels col ·legis. Entre els més po-  grat tot, al pati era l'alternativa al  la distància entre les dues petites
       pulars hi haviael de la pilota, el qual,  futbol.                 esferes), tute i retute per, final-
       en funció del nombre de jugadors,  Fora de l'àmbit esportiu agradaven  ment, introduir la bola en el clot.
       podia convertir-se en un partit de  molt les bales o "caniques". Per  Aquests jocs eren practicats, majo-
       futbol o limitar-se a xutar en una  entendre el seu èxit, cal dir que la  ritàriament, per nens.Les nenes so-
       paret. Com és habitual, la mainada  majoria dels carrers, places i patis  lien saltar a corda tot cantant alguna
       reproduïa allò que veia i sentia a ca-  no eren asfaltats, condició im-  cançó en castellà (l'idioma habitual a
       sa o a la tele, de manera que s'ima-  prescindible per a facilitar l'excava-  l'hora dejugar,tot i ser la majoria de
       ginaven ser algun futbolista famós  ció d'un petit clot, element fona-  la població catalanoparlant).
       del  moment,  generalment  del   mental per al desenvolupament de  A pesar de l'estricta separació de
       Barça, cas d'en Sotil, en Reixach i,  les partides. Lesbaleses compraven  sexes al pati de l'escola, en cas que
       sobretot, en Cruyff, autèntic ídol de  a ca l'Arpa i a can Lajaima i eren  aquesta fos mixta, era habitual
       l'afició blaugrana. Un altre esport  fàcilment objecte d'intercanvi, ja  veure nenes i nens jugant conjun-
       molt seguit era el bàsquet -ano-  que hi havia qui les col ·leccionava.  tament al carrer a acuit i amagar,
       menat en la seva forma castellana,  Amb el dit es colpejava una bola  cavall fort (més conegut com el
       és a dir, baloncesto- a gran distàn-  amb una altra, en un intocable or-  joc del churro, media manga i rnan-
       cia, però, de l'anterior, possible-  dre de jugades, cadascuna amb el  gotero) o la pesta. Un altre entre-
       ment perquè era més complicat    seu nom: chiva, pibueno (es a dir,  teniment era anar a tocar timbres
   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20