Page 20 - Plecs 9. Recordem i juguem

prises lnc., 1984), Ghost'n Go- cents al voltant de màquines que
blins (ELlTE/CAPCOM, 1986), funcionaven inserint monedes al
Eye of the Beholder (Strategic Si- costat d'uns vells coneguts de
mulations Inc.,1990), Super Mario l'oci de saló: taules de billar, futbo-
Bros. 3 (Nintendo Co. Ltd., 1990), lins i pinballs. Totes les màquines
Paperboy (Sega, 1990), Double funcionaven amb monedes, i ara
Dragon (Tradewest Inc., 1990), seria massa llarg de narrar totes
X-Wing (LucasArts, 1992) o les anècdotes relacionades amb el
WarCraft: Orcs & Humans canvi de monedes, les queixes de
(Blizzard, 1994) formen part malfuncionament i d'altres trucs
d'uns anys en els quals aquesta que només tenien sentit en aquest
forma de jugar rivalitzava amb món.
la lectura de llibres o les hores Les consoles eren aparells creats
davant la televisió. Els videojocs, específicament per entretenir al
els podíem veure a la dècada dels públic amb videojocs. Als anys
vuitanta en múltiples plataformes: vuitanta i noranta veuríem una
màquines recreatives, consoles i gamma molt àmplia d'aquests apa-
ordinadors. rells. Des dels primers models
Les màquines recreatives eren d'Atari fins a la recent Sony Play
enormes aparells, coneguts també Station 2, passant per tota la lluita Mònica Plana, l'any 1980, damunt un cavall de
com arcades, que podíem trobar mantinguda per Nintendo i Sega al plàstic que reposa sobre una plataforma que
en bars i salons especialitzats. No llarg de finals dels vuitanta i princi- permet el balanceig (Mònica Plana).
és estrany que aquestes màquines pis dels noranta. Una variant de les
fossin la primera aproximació del consoles domèstiques foren les do i els reproductors de música
públic adolescent cap als bars tra- consoles portàtils i les màquines portàtils (els Walkman).
dicionals (i no tradicionals) de la recreatives en miniatura. Aquestes Els ordinadors, aquells aparells que
vila. Llocs com el Quim's o la Sala ja estaven prèviament anunciades havien servit durant anys en insti-
Saturn reunien desenes d'adoles- en les game and watch que podien tucions militars i científiques, es
comprar-se al Puig·Mias o a la casa varen convertir als anys vuitanta i
Philips que hi havia al carrer Major. noranta en joguines en mans d'un
Però la revolució va arribar amb públic cada cop més entusiasmat
Nintendo i la seva Game Boy a per tenir un ordinador a casa, amb
principis dels noranta. La reina de tot el rerefons social que això
les consoles domèstiques va aca- comportava. Màquines com Amiga,
bar afectant la vida escolar (com Spectrurn, Atari o MSX formen
abans les game and watch i des- part de l'imaginari popular, sobre -
prés els Tarnaqotchi). on els pro- tot des que aquestes màquines
fessors hagueren de compartir van quedar ràpidament eclipsades
viatges d'estudis i hores d'escola per IBM i el seu PC a la dècada
(dins i fora del pati) amb aquell dels noranta. De seguida varen
Les Bayblade, l'evolució més moderna
aparell que anomenaven la Ninten- quedar com un passat nostàlgic,
de les tradicionals baldufes.