Page 24 - Plecs 9. Recordem i juguem

Cine Exin, han exist it tres models de Cine Futboli, el va inventar Al ej andro Finisterre amer icà Do nald Duncan va comprar els dre ts
Exin, apareguts els anys 1971, 1990 i 2000, els l'any 1937 a Catalunya i el va patentar. Durant a Flores, va convertir la paraula lo-lo en una
dos primers, fabricats a Molin s de Rei per la la Guerra Civil aquesta nova joguina va te nir marca i va canviar el nus fix que fins aleshores
firma Unes Bros, SA i el tercer a Manises per un gran èxit. Els futb oli stes eren de fusta de connectava el cord ill amb l'eix per un llaç llis-
Popular de Juguetes. Pel seu sistema de pelIí- boix i la pilota, de suro aglomerat. cant que per met ia major versatilitat a lajogui-
cula en 8 mm de bobina conti nua, un form at na.
pràcticament desaparegut, el Cine Exin s'au- Game Boy, consola portàtil per a videoj ocs
toanomena el cine sin fino de la casa N intendo. Va néixer al Japó l'any Jocs articulats, se n'han trobat en jaci-
1989 i va arr ibar a l'Estat espanyol el 1990. ments arqueològics egipcis i Heron d'Alexan -
Cine Nie, va ser el pr imer aparell fabri cat per Gairebé al cap de deu anys va aparèixer la Ga- dr ia en el segle I dC va construir tetares,
projectar imatges en moviment pensat perquè me Boy Pocket, que era una versió molt més estàtues que es movien mitjançant comple-
fos utilitzat pels nens.Va ser comercialitzat a petita, posterior ment va aparèixer la Game xos mecanismes. Leonard o da Vin ci va cons-
parti r de 1931, obra dels germans Tomàs i Jo- Boy Co lor, la Game Boy Advance el 2001 i fi- truir com plexes joguines mecàniques a prin-
sep Maria N icolau Griñó, de Barcelona. Fins al nalment, el 2003 la Game Boy Advance SP. cipis del segle XVI. Durant el segle XVI va
1974, quan va tancar l'empresa, es comercia- Nin tendo va ser fundada per la família Yama- augmentar la varietat i originalitat dels objec-
litzaren multi tud d'aparells de projecció dife- guchi el 1889. En els seus orígens fabri cava tes mecànics i ere n fr eqüents les relacions
rents i es varen produir pro p de 10 mili ons cartes de jugar, i en els anys setanta es va ent re els rellotger s i fabri cants de j oguines
d'aparells. passar als videojocs.Ara és una multin acional mecàniques. La fabri cació d'aquestesj oguines
comparable a Toyota o Fujitsu. va arr ibar al seu apogeu amb el mest re
Cuineta, el món infanti l de les nenes sempre francès laquet-Droz, el qual va construir una
s'ha emmirallat en el món de les mestresses Game Gear, conso la portàtil de la casa Se- nina que escrivia (avui en dia encara en fun-
de casa. La cuina ha estat un dels elements in- ga, empresa ja ponesa que inicia el seu camí cionament) .
qüestionables d'aquest ro l i en aquestes cui- com a fabricant de màquines del mili ó l'any
nes en mini atura hi podia haver dipòsits d'ai- 1954. El 1980 comença en el mercat de les Joguines musicals, a més de la repr oducció
gua per fer funcionar les aixetes de les piques màquines arcade, i uns anys més tard en el dels inst rum ents musicals per a nens (flabiol,
i fins i tot podies encendre els fogons. món de les conso les domèstiques, on seria la flauta, pianos, tambors, ... ) hi ha un munt de
pr imera compan yia a fer una conso la de 16 joguines que emeten sorolls i que no tenen
Estel, j oc que ja coneixien els grecs, Franklin bits, la primera de 128 bits i la primera amb tampoc un origen infantil com són les carra-
va anar a buscar el llamp amb un este l i l'es- connex ió a lnt ern et. ques o xerr ic-xerracs de Set mana Santa que
cocès Alexandr e Nil son, el 1749, va por tar un s'utilitzaven, simbò licament, és clar, per matar
termò metre a grans altures per fer mesures Geyperman, ninos de plàstic i articulats que j ueus.
de temperatura. Era un joc també de gent es varen comercialitzar a partir de l'any 1975.
gran i de dium enges, els jugadors se les feien Cadascuna de les sèries d'aquests ninos re-
o les compraven en parades que hi havia en presenten un personatge amb la seva indu-
els carrers. mentària específica i amb molts complements
i accessor is per realitzar la tasca que els ha es-
ExfN Castillos, es va començar a comer - tat encarregada: motocicletes, tancs, llanxes,
cialitzar l'any 1968 per l'empresa Ex IN. AI helicòpters.
prin cipi comercialitzà les peces (totes quadr a-
des) en un cilindre de plàstic t ransparent,quan Ibertren, a pr incipis del segle XX uns nord -
es coneixia amb el nom de Ex IN-BLüK. Des- americans varen encarregar uns trens petit s
prés vindr ia EX IN Castillos. fabricats amb llauna i moguts per un motor
elèctric. A l'Estat espanyol va te nir una gran
Firetes, la recreació de la vida domèstica ha- popu laritat lbertren, construït per l'em presa
via de passar indefectiblement per la fireta, Mode l Iber SA, l'any 1975, fins que a finals dels
que estava formada per repro duccions en mi- anys vuitanta va passar a Exin Unes Bro s, que
niatura dels recipients de cuina i del servei de va tancar l'any 1992.
taula, realit zades amb fang, amb llauna, amb
metall i més recentment en plàstic. lo-lo, l'any 1000 aCja hi havia a la Xina un ob-
jecte similar que s'uti litzava per a la hipnosi.
Fort Grand Comansi, comercialitzat en els De totes maneres, com a joguina, deriva d'un
anys setanta. Estava format per peces de fusta instrument de caça utili tzat a Filipines. Cap al
i plàstic i comptava amb molts de comple- 1800 va arribar a Europ a en forma dej oguina.
ments, en destacava la carreta i la diligència Pedr o Flor es, un immigrant filipí va ser la pr i-
Co mansi, per muntar veritables pob les de mera persona que va començar a produir
l'oest americà i batalles entre indis i cowboys. lo-los en grans quantitats. El 1929, el nord-