Page 9 - Plecs 24. El Sometent
P. 9

Particularment dur resultà l’any 1909,  en les aturades dels trens. La nit del  fensava les poblacions dels atacs napo-
                                                            10
        marcat pels fets de la setmana tràgica  30 al 31 de juliol es tallaren arbres a  leònics el 1809. El Cos de Sometents
        barcelonina, els quals tingueren efectes  Quart i Llambilles, per impedir l’arriba-  Armats de Catalunya estava completa-
        més enllà de la capital catalana.A princi-  da de carruatges a Cassà de la Selva. 11  ment controlat per les classes burgeses
        pis d’aquell any havien detingut Andreu  L’1 d’agost, cinquanta guàrdies civils  de la societat, mentre l’Estat espanyol,
        Sagué Morell i Esteve Farrando,de Cas-  sortiren de Girona en direcció a Cassà,  mancat de recursos, no dubtava a per-
        sà de la Selva, per emetre bitllets del  Llagostera i Sant Feliu;els grups que im-  metre que part de la ciutadania s’armés
                       9
        Banc d’Espanya falsos. La falsificació de  pedien el pas a Cassà de la Selva ja ha-  perillosament, i cedíst d’aquesta mane-
        bitllets,lluny de ser considerat com una  vien desaparegut. Començaren les de-  ra el monopoli sobre la violència que
                                                     12
        manera ràpida de fer-se ric, era vist en  tencions. El 9 d’agost, la xifra entre  teòricament havien d’ostentar els es-
        aquella època, entre alguns sectors  Llagostera, Cassà de la Selva, la Cellera,  tats. El 30 de juliol de 1909 el Sometent
                                                                   13
        anarquistes, com una forma d’enfonsar  Anglès i Salt pujava fins a 38 presos, i  de Girona es reunia per decidir que es
        el sistema econòmic i social vigent. El  el dia 14 encara detenien gent de Cassà  posava a disposició de les autoritats per
                                                                                      17
        mes de juliol, les protestes al port de  de la Selva i Llagostera per aquests  mantenir l’ordre. Abans d’aquesta en-
        Barcelona per la sortida de soldats a la  fets. El 10 de setembre encara es res-  tesa entre sometents i ordre públic en-
                                            14
        Guerra d’Àfrica derivà en tota una re-  tituïen les línies de telèfon de Cassà i  front del moviment obrer havia existit
        volta social que afectà també les co-  Llagostera, les quals havien estat des-  un sometent més aviat encarregat de
        marques gironines.A Figueres es decla-  truïdes del tot. Durant els avalots de  funcions relacionades amb l’emergèn-
                                                    15
        rà la llei marcial, mentre, a Girona,  finals de juliol,aAnglès es produí un ac-  cia, com ara l’incendi de la sala de ball
        guàrdies civils a cavall carregaren con-  te curiós relacionat amb el Sometent:  contigua al casino La Unión Casanense
        tra treballadors al carrer del Progrés.A  un grup d’individus pujà al campanar de  del 12 de juny de 1893, o el de la sala
                                                                                          18
        Anglès, Sant Feliu, Cassà i Llagostera es  l’església per tocar a sometent mentre  de ball d’Eudalda Gultresa el 26 de juliol
        tallaven les línies de ferrocarril, mentre  guàrdies civils reprimien els avalots (i  de 1894, en tots els casos col·laborant  PLECS
                                                                                19
        en les dues darreres poblacions sureres  causaven almenys un mort). 16  amb els veïns, les autoritats i la Guàrdia
        es pararen les fàbriques mentre es feien  Però el Sometent de principis de segle  Civil. Els sometents d’un poble podien
        manifestacions pels carrers.És de notar  XX ja no era aquell que sortia a la per-  realitzar tasques en un altre,com el cas
        la forta presència femenina a Llagostera  secució de bandolers al segle xvii o de-  de l’incendi de Romanyà del 10 de se-





















          El 1909 es pararen les fàbriques i es feien manifestacions pels carrers de Cassà, una població que a primers del segle XX era una de les principals poblacions sureres.
                                       (AMCS/Col·l. Joan Maymí i Coloreu. Editor: Fototípia Thomas)
                                                                                                 9
   4   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14