Page 7 - Plecs 24. El Sometent

d’un punt de vista catalanista,antiespan-
yolista i antimilitarista, de la politització
de la institució armada. Reclamen un
sometent“en tota sa puresa tradicional
y tot son esperit rectament catalá, acu-
llintnos al práctich sistema de las anti-
guas generacions ab la creació parcial
dels Sometens vehinals, autónomos en-
tre sí, y purament destinats á la defensa
de llurs respectivas comarcas, sense
protectorats oficials enervadors, ni di-
reccions únicas inficionadas del virus
centralista.” 1
La conflictivitat obrera de 1902 a 1923
a Barcelona i a la resta de Catalunya van
provocar una refundació del cos durant
les primeres dècades del segle XX. El
nou Sometent tindria un caràcter més
urbà i controlat per les noves classes
burgeses enfront de les vagues i les ins-
titucions obreres. No es manifestà no-
més a Barcelona i rodalia; a d’altres po-
blacions, com la Girona industrial i, PLECS
concretament,Cassà de la Selva,podem
trobar fenòmens similars, si bé que a Diferents models de segells emprats en documentació del Sometent conservada a l’AMCS (Procedència:AMCS)
una escala menor. És molta la feina que
queda per fer en aquest camp,sobretot
fora de les comarques barcelonines, tipus bosquetà,i relacionat amb la xarxa tenia en consideració la magnitud de la
molt més estudiades. Cal trobar més de relacions socials i econòmiques que producció de taps de suro i la manca de
casos de xocs i repressió concreta per giren al voltant del nucli familiar i econò- matèria primera catalana; aquesta s’hau-
part dels sometents cap als sindicats,de mic conegut com a masia, una activitat ria de començar a cercar a d’altres parts
2
3
la mateixa manera que cal trobar més laboral molt particular.Em refereixo a la d’Espanya, com ara Extremadura i An-
dades sobre els vincles amb el partit indústria de la matèria primera obtingu- dalusia.
únic de la dictadura de Miguel Primo de da de l’alzina surera: el suro o, més con- Per aquelles mateixes dates,Cassà de la
Rivera, la Unión Patriòtica.Tot això, és cretament, la panna de suro.La seva pro- Selva era una de les poblacions gironi-
clar,depèn d’una important investigació ducció al llarg dels segles XIX i XX,més nes que s’havien erigit com a capitals
4
a partir de casos locals,aparentment in- centrada en l’exportació que en el con- del suro. Les altres principals pobla-
significants, com el de la vila de Cassà. sum intern, feren de la indústria surota- cions sureres eren Llagostera, Palamós,
pera un sector molt poc estudiat dins Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i, de
Cassà de la Selva, convulsionada l’economia catalana i espanyola. Malgrat menor importància a mesura que dei-
tenir –per motius biològics, car l’alzina xem enrere el segle XIX,Agullana, Dar-
En els inicis de la Revolució Industrial a no creix a tot arreu– un impacte social, nius, la Jonquera, Maçanet de Cabrenys,
Catalunya,els vincles amb el passat arte- ecològic i econòmic molt centrat en la Cantallops, Bosquerós i Figueres. El
sà i el món rural eren prou evidents.Al costa del nord del Principat,a l’alçada de procés d’industrialització fou relativa-
segle XVIII apareix,a redós del treball de 1835 la Junta de Comerç de Catalunya ja ment ràpid, i, el seu impacte, veritable-

7