Page 12 - Plecs 24. El Sometent

russa de 1917 i el temor que s’esten-
gués per altres països europeus, feren
sorgir tot tipus d’organitzacions arma-
des parapolicials conegudes com unions
cíviques. Aquestes eren la primera línia
37
de defensa dels sectors burgesos i pro-
pietaris en contra de les amenaces que
podien constituir els elements comunis-
tes del moviment obrer i les seves ac-
cions directes, com ara les vagues o la
violència urbana. Alguns exemples se-
rien la National Citizens Union in the
Organisation for the Maintenance of
38
Supplies a la Gran Bretanya o els Servi-
ces Auxiliaires Economiques suïssos. 39
Com ja ens podem imaginar, el Some-
tent Armat de Catalunya seria la versió
catalana d’aquestes guàrdies cíviques.Ai-
xí, durant la vaga iniciada el febrer de
1919, el Sometent organitzat va ser au-
A l’esquerra, guia de pertinença d’arma del caporal Francesc Codolà Olivé; a la dreta, portada del recompte de les
40
persones subscrites al butlletí Paz y Tregua, que era una de les fonts de finançament del Somatén Armado i una toritzat a actuar amb tota severitat. El
de les formes de sociabilitat dels sometenistes arreu de Catalunya. (AMCS/Col·l. Joan Codolà) potencial d’aquest cos i la possibilitat
d’estendre’l a d’altres parts d’Espanya
metents Enrique de Carlos,acompanyat poral d’Esclet),PereAlbertí Estrach (ca- data d’aquests moments, quan l’Asocia-
del seu secretari, el tinent coronel Froi- poral de Llebrers), Joan Pi Masgrau (ca- ción General de Agricultores de España
lán del Amo, passa revista al Sometent poral de Matamala), Joan Casadevall demana que es creïn cossos de some-
de Cassà de la Selva. Amb el precedent Mundet (caporal de Mont-roig), Miquel tents en totes les regions agrícoles. El
35
dels avalots de 1909 al darrere i amb Vilaret Raja (caporal de Mosqueroles), govern, però, dubtà entre tornar a ins-
una problemàtica social presumible- Salvador Esteba Mas (caporal de San- tal·lar la Guàrdia Rural o grups de so-
ment no resolta en l’àmbit de la indús- gosta), Josep Salgas Rigau (caporal de metents, per considerar aquests da-
tria cassanenca, l’any 1913 és precisa- Serinyà) i Miquel CasellasTorrent (capo- rrers –ignorem per què– inadequats en
ment el de major afiliació a la institució ral deVerneda),apareixen en aquests cà- algunes comarques rurals. 41
armada a Cassà. Segons la llista del So- rrecs els dies 5 de febrer i 8 de març de La totalitat de la indústria catalana esta-
metent conservat a l’Arxiu Municipal de 1913. Entre 1916 i 1921 tindríem entre va en crisi el 1919,i les poblacions sure-
Cassà de la Selva, dels prop de 290 so- 13 i 28 altes anuals en el Sometent de res del nord no eren una excepció. El
metents que consten recollits a princi- Cassà.La raó d’aquest èxit numèric,l’he 23 de febrer d’aquell any,a Sant Feliu de
pis de la dècada de 1930, 87 procedien de trobar en el conflicte social més im- Guíxols, una assemblea surotapera ela-
d’alguna mena d’allistament general fet portant a Catalunya des de 1909:la vaga borà un document en el qual es dema-
36
aquell any 1913. Ignorem el motiu, pe- de 1919. nà, entre d’altres coses, salaris mínims,
rò la majoria d’aquests 87 es donaren l’abolició del treball a preu fet, la regla-
d’alta el mateix dia, el 5 de febrer. L’any Violència mentació del treball de les dones i l’eli-
1913 és també un moment en el qual es minació dels treballadors menors de
guanya complexitat interna: apareixen El període d’entreguerres es caracterit- quinze anys d’edat.A Cassà de la Selva,
els caporals de poble per als diferents zà per la crisi econòmica i la violència en quatre dies abans, una reunió de treba-
veïnats.Així, Joan Ferrés Mercader (ca- el món obrer. El triomf de la revolució lladors del suro acordà demanar la pro-

12

PLECS