Page 8 - Plecs 24. El Sometent

L’estiu de l’any 1909 es varen tallar les línies de ferrocarril a Cassà. L’any 1919 hi ha una carta de queixa de la Unión
(Procedència:AMCS/Col·l. Joan Maymí i Coloreu.Autor:Amadeo Mauri). Patronal de Fabricantes y Exportadores del Corcho
Taponeros. (Procedència:AMCS)
ment trencador amb l’activitat majori- mes de relacions socials i d’oci,com ara En el camp purament econòmic, en
tàriament agrícola del passat més re- la proliferació de tavernes i espais de aquesta primera fase el producte qua-
cent. Un observador –poc objectiu, val reunió (i alcoholisme) tan característics si exclusiu era el tap de suro elaborat
6
a dir– del darrer terç del segle xix, el de les poblacions industrialitzades. Els de manera artesanal.A la segona mei-
rector de Cassà, Bonaventura Lapedra, casinos,seguint amb el parer que en te- tat del segle XIX, fruit de la manca de
5
ho explicà de la següent manera: “En su nia el rector Lapedra,estaven“suscritos matèries primeres que ja hem comen-
estado de población rural y agrícola ha a todos los periódicos irreligiosos e in- tat, s’incorporaran algunes fàbriques
continuado hasta el año 1840, en que crédulos, contando a los socios por del sud-oest peninsular. A partir de
empezó a tomar gran vuelo la fabrica- centenares”. De seguida, però, en el si l’any 1900, aquest món semiartesanal
ción del corcho de que abunda este pa- de la indústria surera calia dividir els ta- deixarà pas a una incipient mecanitza-
ís”. Entre 1840 i 1877,la població passa- pers en dues parts: ció i a l’aparició de nous productes,
ria de dos mil a cinc mil habitants, i en La de los fabricantes y la de los tra- com ara l’aglomerat, utilitzat en aïlla-
aquests gairebé quaranta anys, l’aug- bajadores: la primera presenta una ments i en la construcció. Aquesta
ment seria “de tal consideración, tanto buena parte que son creyentes y substitució de treball per capital fou
en edificios como en habitantes, que buenos cristianos prácticos, otra y més ràpida en les comarques gironi-
ahora es considerada como una de las tal vez la mayor puede, muy bien, nes, però gairebé inexistent al sud-
principales de la provincia por su indus- confundirse con los trabajadores oest peninsular. És precisament en
8
tria corchera”. No obstant això, segons los cuales, hecho algunas honrosas aquesta fase de la indústria surera que
Lapedra, per a “desgracia de las almas excepciones, ni creen, ni practican, es produí una forta conflictivitat labo-
vino el desarrollo de la industria tapo- ni siquiera poseen las virtudes pu- ral, derivada del context econòmic ad-
nera, una de las que más fomentan los ramente sociales,ni los rudimentos vers de la Primera Guerra Mundial i la
vicios y pasiones por sus circunstancias de urbanidad y cortesía, formando mecanització de la indústria, fets que
especiales, dando por resultado la pér- como un pueblo semisalvaje,gritan- motivaren la divisió cada cop més in-
dida de la fe y buenas costumbres”. do, eso sí, por todas partes ilustra- tensa dins el conjunt dels treballadors
Aquesta indústria comportà noves for- ción, civilización y progreso. 7 del sector.

8

PLECS