Page 5 - Plecs 24. El Sometent

E l terme sometent està íntimament
lligat a la història de Catalunya.
Aquesta agrupació de gent armada, no
sempre ben coneguda a causa de la llar-
ga història del mot, és present a la vila
de Cassà de la Selva. Ignorem si en els
actes de violència feudal que van acabar
amb la destrucció del castell de Cassà al
segle XIV els habitants van actuar com
a sometents.Sabem del cert que,segles
més tard, sometents cassanencs varen
lluitar contra les tropes de Napoleó en-
tre 1808 i 1814. Igualment, conservem
dades sobre els cassanencs que aparei-
xen allistats com a sometents al costat
de la milícia nacional local de la segona
meitat del segle XIX.A l’espera de no-
ves investigacions sobre el tema del So- Membres del Sometent passat davant la comitiva que presidia la benedicció de la bandera del Sometent de Cassà
metent en aquests tres moments histò- de la Selva l’any 1919). Hi assistiren la comtessa Clotilde Surís, el comte de Fígols i el capità general de Catalunya
Milans del Bosch. (Procedència:Arxiu Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona)
rics, el text que trobareu a continuació
es centrarà en el període més contem-
porani de la institució armada. A Catalunya els canvis se succeïren de l’antic règim, no desapareixerien ràpi-
La història contemporània de Catalun- forma més ràpida que a la resta de l’Es- dament. Existí una substitució lenta cap PLECS
ya gira al voltant de tota una èpica rela- tat espanyol:la Segona Revolució Indus- a un model social liberal,però amb unes
cionada amb la gran indústria (els amos trial li havia proporcionat importants arrels reculades en el temps que aparei-
de les fàbriques, el vapor, la indústria xarxes elèctriques i de transport. Al xien a la superfície en aquells punts en
tèxtil) i les transformacions polítiques mateix temps naixien diverses ideolo- els quals el nou estat no arribava, so-
(republicanisme, carlisme, catalanisme). gies de caire catalanista. Fou un espai bretot econòmicament. Un bon exem-
Els canvis provocats per l’industrialisme especialment volàtil en el qual el movi- ple d’això seria la institució de vigilància
i les diferents opcions polítiques munta- ment obrer sindicalista contenia grups armada del Sometent. Podríem situar-
ren i desmuntaren diferents aliances partidaris de l’acció violenta; mentres- ne els seus orígens en el segle XI, quan,
que es combateren al llarg de bona part tant, els industrials,recolzats en el caci- durant el regnat de Ramon Berenguer I,
del segle XIX. Les guerres civils s’apo- quisme permès pel nou règim d’Alfons apareix el terme “metent só” per refe-
deraren de l’Espanya sortida de la inva- XII i Alfons XIII, i aliats amb els aparells rir-se a la reunió de gent armada de di-
sió napoleònica el 1814, al mateix repressius de l’Estat,practicaven la gue- ferents pobles. Durant el segle XIII, la
temps que les pèrdues colonials ameri- rra bruta contra qualsevol reivindicació protecció mútua dels pagesos d’una co-
canes i les guerres a Àfrica alimentaven que pogués comportar una revolució marca contra l’acció del bandidatge se-
el malestar social.Només la restauració social. El tercer actor en discòrdia era ria coneguda amb el nom de sagramen-
de 1874, que posava fi a la I República, una Administració pública mancada de tal, i al llarg dels segles XVI i XVII, el
va calmar la situació amb el front carlí, tot, incapaç d’incorporar els nous sec- Sometent s’instal·laria en tot el territo-
tot i que el problema cubà quedava sen- tors socials sorgits de la Revolució In- ri català, i es convertiria en una sòlida
se resoldre i una creixent i violenta dustrial i d’aturar l’acció directa de la institució de la Monarquia Hispànica en
amenaça substituïa les carlinades: la re- burgesia catalana. la lluita contra el bandidatge. Amb el
volució social i els intents de la burgesia En aquest estat de coses, les velles ins- Decret de Nova Planta de 1716, la ins-
per frenar-la. titucions i formes socials, heretades de titució quedaria oficialment anul·lada, i

5