Page 18 - Plecs 23. Josep Coll i Ligora

platejar de nou, el mestre Josep Coll Essent alcalde de Girona el Sr. Pere El cas és que el projecte de construc-
decidí pintar-la amb pintura marró Ordis, i per iniciativa del músic Josep ció a l’engròs de tenores metàl·liques
fosc tirant a negre, i per aquest motiu Baró, l’Ajuntament de Girona va pro- va resultar un fracàs,sigui per la manca
la tenora metàl·lica, a primer cop de moure la creació d’un museu de la sar- de seriositat d’en Rafecas o bé, com
vista, semblava una tenora de fusta. Un dana, iniciativa per a la qual va dema- apunta Puigdellívol,per la dificultat d’a-
dia, en acabar una audició de sardanes nar la col·laboració de molts músics. daptar la manipulació de les claus d’a-
a la ciutat de Figueres, se li acostà un D’aquesta manera en Josep Coll questa tenora metàl·lica als dits dels
dels que havien blasmat la tenora (encara viu) hi va col·laborar amb la instrumentistes.
metàl·lica dient-li:“Mestre Coll, aques- donació de diverses partitures i d’un Per la meva banda, disposo d’unes
ta sí que sona bé! Val per aquella de exemplar del seu Mètode de tenora i quantes cartes d’Antràs a Josep Coll
llauna que tenia...”. tible.També va expressar la seva volun- datades l’1-3-1961, el 22-3-1961, el
tat de donar la seva tenora metàl·lica 25-4-1962, el 19-2-1965 i el 29-4-1965
Aquesta anècdota s’assembla molt a la al museu “tan pronto como pueda (aquesta només 4 mesos abans de la
que li va passar a Miquel Puigdellívol prescindir”, tal com es veu en una res- mort de Josep Coll). El denominador
(constructor d’instruments) quan va posta manuscrita dirigida al Sr. Juan de comú d’aquestes cartes (que estan
construir la seva primera tenora Puig, que va ser el primer director del escrites al llarg de 4 anys) és que en
metàl·lica, que va deixar provar a l’in- Museu d’Història de la Ciutat de Rafecas mai acaba de tenir completa-
tèrpret de tenora Josep Gispert de la Girona. ment acabat cap instrument, amb
cobla La Principal de la Bisbal. Mentre Per tant, molt poc després de la seva excuses diverses, i sempre segons la
aquest la tocava, hi havia en Ricard mort (uns 2 mesos), la seva vídua va interpretació d’Antràs.
Viladesau (considerat actualment un fer donació de la tenora al Museu També tinc una carta de Rafecas data-
intèrpret tan magnífic de tenora que d’Història de la Ciutat. Això va ser el da del 25-9-1961 que corrobora tot
se li atorga sovint el títol de Príncep dia 3 de novembre de 1965. D’aquesta això que he explicat. En la carta,
de la Tenora), que estava conversant manera, al Museu d’Història es va fer Rafecas demana disculpes a Josep Coll
sobre aquesta tenora amb en una vitrina on hi havia les donacions pel retard,li diu que té 6 tenores a mig
Puigdellívol a l’exterior de la sala, és a de Josep Coll. acabar i li promet que abans d’un mes
dir,que no veia amb quina tenora esta- tindran un instrument acabat i llest
va tocant en Josep Gispert, sinó que Tenores un cop jubilat per rebre el vistiplau de Josep Coll.De
només la sentia. De fet, Viladesau no tal manera que li arriba a dir si vol
creia en la possibilitat sonora d’una De primer, en Josep Coll es va posar anar a Barcelona a provar-lo o vol que
tenora metàl·lica, i pensava que, sense en contacte amb el constructor d’ins- li enviï a Cassà. Suposo que aquest ins-
cap mena de dubte, ell seria capaç de truments Pere Rafecas, a través de trument no es va acabar fins poc
diferenciar la sonoritat d’ambdues l’Antoni Antrás de Togores (gestor abans de la mort de Josep Coll el
tenores. Per tant, es tractava de fer-ne entre Josep Coll i Rafecas en l’assump- 1965, ja que ell el va arribar a provar i
la prova. I en un moment donat va te de construcció de tenores). Suposo va enviar a Rafecas una carta indicant-
JO
exclamar: ”Segur que ara està tocant que això era poc abans o poc després li les modificacions que hi havia de fer.
amb la tenora de fusta! fixa’t en aques- de l’agost de 1960, perquè en una Que jo en tingui constància per escrit,
ta sonoritat, en com va rebotint per carta del 23/8/1960 Antràs li diu a sembla que només va haver-hi aquesta
tots els racons i raconets de la sala, Josep Coll que ja ha redactat el con- de tenora acabada per Rafecas, alme-
etc.”, però en entrar a la sala, la sor- tracte amb en Rafecas i el seu fill, li nys abans de la mort de Josep Coll.
presa va ser que Gispert estava tocant n’adjunta un exemplar i li parla de Però en conversa amb en Jaume Vilà,
VES
amb la tenora de metall. Viladesau, perspectives de venda en quantitat. Li tenora excel·lent i estudiós de la teno-
confós i meravellat,va dir textualment: parla també d’un metal·lista anomenat ra, podem perfilar una mica més la his-
“Com pot ser que jo, el Príncep de la Sr. Ros, a qui han pagat 4.399 pessetes tòria de les 6 tenores de què parla en
Tenora, m’hagi equivocat?” en material per a les tenores. Coll en l’entrevista a l’Anella Sardanista

18

PLECS