Page 16 - Plecs 23. Josep Coll i Ligora
P. 16

La tenora metàl·lica

                    La tenora que ell tocava
                    Sé que aquesta tenora,se la va construir
                    ell mateix,tot i que no he trobat cap indi-
                    cació de com ho va fer ni de qui li va fer
                    les soldadures ni els motlles de les peces
                    còniques que formen la tenora.A la pàgi-
                    na del seu dietari, s’hi pot veure una llis-
                    ta de despeses, i que es pot deduir que
                    corresponen al material necessari per
                    construir la tenora de metall.
                    Per construir la tenora, Josep Coll va
                    demanar opinió a Francesc Pujol (direc-
                    tor de l’Orfeó Català) i a Josep Serra
                    (director de la cobla Barcelona, on ell
                    tocava en aquell moment) i abans d’es-
                    trenar-la va provar-la diverses vegades
                    amb la cobla Barcelona i en va demanar
                    l’opinió als seus companys.          Pàgina del seu dietari on es pot veure el que li va costar cada material que va necessitar per fer-se
                                                                       la tenora de metall. (Arxiu Gertrudis Teixidor)
                    La va estrenar el 24 de maig de l’any
                    1931,és a dir,en l’època que tocava amb
                    la cobla Barcelona, i he pogut saber grà-  I va continuar oberta almenys fins al  comprovat,com he dit,que el meu ins-
                    cies al seu dietari d’actuacions que  1949,any en què JaumeVilalta fa un escrit  trument encaixava millor que l’habitu-
                    aquest dia va tocar a la població de Sant  a la Guia Sardanista del 12-12-1949 on fa  al a les condicions de la cobla, però si
                    Quintí de Mediona (Alt Penedès),i la pri-  un resum d’aquesta polèmica i,a la vega-  les persones autoritzades l’haguessin
                    mera sardana que va tocar va ser  da, amb motiu d’un concert de la cobla  rebutjat l’hauria retirat, sinó trencat,
                    Triomfarem de Francesc Joanola i  Barcelona i altres orquestres al Palau de  perquè no fos sentit mai més. Més són
                    Reixach. (A parer de Malagrida [1981],  la Música,pren partit contra la tenora de  moltes les primeres figures que han
                    un títol gens triat a l’atzar).  metall. Sembla que a la polèmica, s’hi va  donat raó i m’han felicitat al sentir-lo,
                    Des del dia de la seva estrena,Josep Coll  afegir la cobla Barcelona (a favor de  d’elles el malaguanyat mestre Francesc
                    va tocar amb la tenora de metall de  Josep Coll) i també, fins i tot, el Foment  Pujol, ànima viva de la nostra música i
                    manera continuada fins al dia que es va  de la Sardana de Barcelona,que va inten-  a l’ensems considerat l’orella més fina,
                    retirar, és a dir, que va utilitzar la tenora  tar que es creés una comissió d’entesos  i que la primera vegada que l’escoltà
    JO
                    metàl·lica durant 26 anys seguits.  que dictaminés si era millor la tenora de  va fer patent una admiració que,
                    L’ús d’aquesta tenora va ocasionar mol-  metall o la de fusta.   segons ell, considerà com encertada”.
                    tes controvèrsies amb sardanistes que hi  Fins i tot, en una entrevista de P. Rofes  No tinc l’any d’aquesta entrevista,
                    estaven a favor i en contra. El 1933  en una Guia Sardanista, en Josep Coll  però en ella el periodista fa les pre-
                    Ferran Santsalvador va començar la  arriba a manifestar-se en termes molt  guntes en castellà i en Josep Coll con-
                    polèmica, i es va posar en contra de la  contundents: “Amb el respecte que  testa en català, cosa que denota pot-
    VES
                    tenora metàl·lica d’en Josep Coll perquè,  em mereix l’afició sardanista i llibertat  ser un intent d’esquivar la censura de
                    segons ell,“metallejava” (sonava com un  d’opinió,he de confessar que he donat  l’època franquista de la postguerra.
                    instrument de metall) (revista La  més valor als que realment són tècnics  L’última vegada que tinc notícia que ell
                    Sardana, abril de 1933, pàgines 204-205).  en matèria musical. Particularment he  mateix s’hi va referir va ser a la Guia

                    16



  PLECS
   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21