Page 17 - Plecs 23. Josep Coll i Ligora

“El perquè toco amb el tenor de metall”
Josep Coll va justificar la utilització de la tenora de metall amb aquest escrit,
que no es va cansar de repetir (amb paraules aproximades) les diverses vega-
des en què es va sentir més atacat.
La transcripció literal d’un escrit fet per ell mateix on no consta l’any, però VES
ha de ser posterior al 1933 és la següent:
“La idea fou suggerida al Sr. Mestre Francesc Pujol i opinava igual el mestre
Josep Serra. El tenor de fusta, com que no és un instrument perfeccionat, té
un so molt ample i nasal, unes notes surten fosques i altres clares i quan toca
tota la cobla té un so tan fort que sobrepuja de tots els altres instruments, i
espatlla el conjunt,també té desigualtat de so en els aguts i els greus,els aguts JO
en comptes de sortir prims i equilibrats amb els sons mitjos, surten massa
amples i grossos i els greus també surten tan amples que queden els 3 regis-
tres greu, mig i agut talment desequilibrat i per això suggerí la idea de cons-
truir el tenor de metall per mirar si “lograriem la emogeneitat” (sic) de sons
en dit instrument. Un cop construït el tenor de metall constatàrem amb
satisfacció que havíem aconseguit equilibrar els tres registres i que havíem
trobat un so de tenor completament clar, sonor, molt fix d’afinació i brillant,
després férem moltes proves amb la cobla Barcelona per assessorar-nos bé,
i sempre en totes les sardanes que provàvem donava molt millor resultat el
tenor de metall que el de fusta, i s’implantà l’any 1931. Més tard, l’any 1932, PLECS
anàvem al concurs de cobles de la Generalitat, el jurat estava compost pels
mestres Pau Casals, Francesc Pujol i Joan Llongueres.Acabat el concurs vaig
ésser cridat pel mestre Casals i em felicità especialment pel so del meu tenor.
L’any 1933 vingueren uns mestres nord-americà i francès i després d’execu-
tar la cobla Barcelona una audició de sardanes en honor d’ells, pujàrem a dalt
del Palau llavors de la Generalitat i en mirar els instruments típics del nostre
país els sorprengué que hi hagués 2 instruments tenors un de fusta i l’altre
de metall. Explicat el per què, tornàrem a fer proves constatant també dits
mestres que era molt millor el so del de metall. Són molts els que s’encasca-
ten a no voler que els agradi el so del meu tenor, sàpiguen tots aqueixos
Fotografia de la tenora metàl·lica de Josep Coll quan senyors que continuaré tocant el tenor de metall fins que els mestres opinin
era recentment estrenada. (Arxiu Gertrudis Teixidor)
el contrari. Pot ésser sóc un xic dur en les meves paraules, doncs perdonin,
això és fruit d’una campanya molt malintencionada en part pels músics de les
Sardanista del 5-1-1950, precisament cobles que no toco amb ells (menys els de la cobla Barcelona que sempre
per respondre a Jaume Vilalta. han tingut el mateix criteri). El perfeccionament de lo rudimentari no signifi-
A en Josep Coll, li va passar una cosa ca destrucció de lo típic”.
bastant curiosa referent a la seva nova Referent a aquest escrit, cal aclarir que l’any 1932 la cobla Barcelona (amb la
tenora. qual tocava en Josep Coll) va guanyar el concurs de cobles de la Generalitat
Resulta que per l’ús que en feia, el seu de Catalunya, i que el músic Pau Casals (que formava part del jurat) va felici-
platejat primitiu havia desaparegut i el tar Josep Coll personalment.
seu aspecte no era massa agradable.
Per manca de temps per portar-la a

17