Page 20 - Plecs 23. Josep Coll i Ligora

Roda, un saxofonista de Barcelona,
que se la va vendre a un altre saxofo-
nista. Aquest, a través de la mediació
de Miquel Puigdellívol, la va vendre al
museu de Ceret. Aquest museu va
organitzar una exposició itinerant i la
tenora va ser robada de l’exposició,
per la qual cosa també se n’ha perdut
la pista.
De les 3 tenores inacabades:
- Una, la va comprar en Jaume Vilà al
fill Rafecas l’any 2000. És una tenora
pràcticament acabada, amb les claus i
l’estoig, i només li falta el bany de cro-
mat que donaria a la tenora un aspec-
te polit i un color lleugerament dau-
rat. Les característiques principals d’a-
questa tenora són:
-Té 3 trencavents, igual que la tenora
que havia fet servir ell. Però, en canvi,
no està feta amb el sistema d’anelles
(recordem que la que ell tocava sí que
tenia anelles per a algunes notes) Detall del “manyoc de claus” de la tenora de la Factoria Rafecas propietat de Jaume Vilà. També s’hi veu la
- Hi ha, al costat esquerre (per fer pestanya que uneix el sol # amb el fa i fa # per tal de facilitar els trinos fa-sol # i fa #-sol #. (Autor: Xavier Viñas)
anar amb el dit petit de la mà esquer-
ra) un“manyoc” de claus amb cap qua-
drat molt juntes que són,de fet, dobla- d’utilitzar-lo, he de dir dues coses: una entrevista per a la revista Anella
des de les claus de les notes greus. - Que les claus del “manyoc de claus” Sardanista Agustí Borgonyó (núm. 19,
- Té una peça que uneix el sol # amb queden molt juntes les unes amb les juny 1965, sortida a la llum només 2
el fa i fa # (i que es pot veure en la altres, i això, sens dubte, ofereix una mesos abans de la mort de Josep Coll)
foto del manyoc de claus) per tal de dificultat en l’ús de l’instrument. feta per EnricTraby,on hi ha fotos d’en
poder fer còmodament el trinat fa-sol - Que el punt anterior és accentuat Josep Coll al llit, diu que la seva idea
# o bé fa # -sol # pel fet que el diàmetre exterior de la era modernitzar la tenora per adap-
- El sib ja té una clau doblada, com en tenora metàl·lica en comparació amb tar-la a la gran orquestra. I en un escrit
les tenores i tibles actuals el de la tenora de fusta és molt més de contesta a l’Obra del Ballet Popular
JO
- Hi ha un conjunt de“4+2” claus que té petit, i això fa que hi hagi molt menys de l’any 1963, on li demanaven un cur-
com una“forma de mà” que permet arri- espai per poder col·locar les claus. rículum per poder-li fer una presenta-
bar còmodament a les notes més greus. ció en l’acte d’entrega de la medalla al
- Les altres dues resten en poder de Les motivacions de Josep Coll pel mèrit sardanista, ell escriu: “l’esforç
Rafecas fill i només consten del tub canvi de la tenora de fusta a la de que he posat a perfeccionar aquest
cònic i perforat, sense les claus. metall ja s’han vist en la carta de instrument ha sigut perquè jo crec
VES
Pel que fa a les dificultats de digitació defensa pròpia que he mencionat al que, a més de les cobles, podria adap-
de l’instrument metàl·lic, que segons principi d’aquest apartat, però en tar-se en els conjunts orquestrals i fer-
Puigdellívol serien prou importants realitat sembla que les seves inten- la instrument mundial.Actualment n’hi
com per fer desdir els instrumentistes cions eren molt més profundes. En ha una d’acabada i 5 de començades”.

20

PLECS