Page 13 - Plecs 23. Josep Coll i Ligora
P. 13

La tenora i la cobla
        Segons el compositor de sardanes Juli
        Garreta: “Només hi ha un instrument
        al món que pugui donar un crit de joia,
        o de dolor, amb veu humana, i aquest
        és la tenora”.
        La tenora és un dels instruments més
        característics de la cobla. És un instru-                                                                    VES
        ment aeròfon de la família de les xere-
        mies, és a dir, un instrument de vent
        de fusta i de doble canya, i té un tim-
        bre especial i característic, que és el
        que portà Garreta a fer l’afirmació                                                                          JO
        abans esmentada.
        Un instrument aeròfon és un instru-
        ment musical de vent, és a dir, que
        genera un so quan fa vibrar una
        columna d’aire en el seu interior. La
        freqüència de l’ona generada, que    Cobla Aliança Vigatana a l’època de Coll (entre 1911 i 1914), amb la disposició dels instrumentistes
        comporta que el so sigui agut o greu,               força capgirada. (Arxiu Gertrudis Teixidor)
        està relacionada amb la longitud de la
        columna d’aire i la forma de l’instru-
        ment, de manera que com més llargs                                                                                    PLECS
        són el tub i la columna d’aire,més greu
        és el so.
        Els instruments de vent s’acostumen a
        classificar en dos grans grups:
        instruments de vent de metall
        instruments de vent de fusta

        Cal tenir en compte, però, que aques-
        ta classificació no fa referència, real-
        ment, al material amb el qual està
        construït l’instrument sinó al tipus
        d’embocadura que té, que pot ser:
                                               Formació d’una cobla tal com es disposa actualment. (Federació Sardanista de Catalunya)
        Embocadura de broquet en els instru-
        ments de vent de metall (trompeta,fis-
        corn, trombó i tuba, entre d’altres)  gralla, oboè, tible, i tots els altres ins-  tes dels instruments musicals solen
        Embocadures diverses en els instru-  truments de la família de les xeremies.  ser fetes de canya de canyer mediter-
        ments de vent de fusta:          De llengüeta lliure en acordió, harmò-  rani (de l’espècie Arundo donax), però
        De bisell en flautes, flabiols, ocarina,  nica, melòdica, etc.    també n’hi ha de plàstic, de fusta o de
        etc.                                                              metàl·liques.
        De llengüeta simple en saxos i clari-  Una canya, inxa o llengüeta és una tira  La tenora utilitza una llengüeta de
        nets                             fina, en principi de canya, que es fa  doble canya, que consta de dues làmi-
        De llengüeta doble en tenora, fagot,  vibrar per produir música. Les llengüe-  nes de canya molt fines que es lliguen

                                                                                             13
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18