Page 80 - Conferencies de l'Arxiu 3

80

conviccions religioses. Però per entendre millor la
nissaga argentina dels Marull cal emmarcar-la pri-
mer dintre dels processos migratoris i les dinàmi-
ques entre la metròpoli i les seves colònies a finals
del segle XVIII i principis del XIX.
L’any 1776 marcava l’inici d’una nova etapa en la
història; les tretze colònies britàniques declaraven
la seva independència i naixien els Estats Units
d’Amèrica. L’agost d’aquell mateix any, precisa-
ment, es creava per ordre del borbó Carles III el
virregnat del Río de la Plata –que incloïa els terri-
toris de l’actual Argentina, entre d’altres– per tal
d’intentar frenar l’avanç de portuguesos i britànics
a la zona. Aquesta va ser l’última regió adminis-
trativa creada per l’Imperi, amb capital a Buenos
Aires, ciutat d’escassa rellevància fins a aquell mo-
ment i que entre 1744 i 1810 va veure multiplicada
per deu la seva població, passant de 10.000 habi-
tants a gairebé 100.000. Dos anys després de la
creació del virregnat, el 12 d’octubre de 1778, el
mateix monarca promulgava el Reglament de Lliu-
re Comerç amb Amèrica. Fet cabdal que va posar
fi al monopoli del port gadità i va obrir les portes
del comerç transatlàntic a la resta de ports de la
metròpoli. El tractat va consolidar la ciutat de Bar-
celona com a gran port comercial –també València
i Bilbao– i va propiciar l’inici dels moviments migra-
toris del nord de la península cap al Nou Món. Din-
tre d’aquests moviments migratoris, cal remarcar
també la important afluència d’immigrants italians a
l’Argentina, sobretot a partir de l’any 1870 i fins a
la segona meitat del segle XX. La cultura italiana va
deixar una profunda petja al país, tant en la llengua
Librería del Colegio, Buenos Aires, vers 1930. Font: Fons
personal Jordi Marull Bou. com en les tradicions i els costums.
L’arribada del lliure comerç, l’any 1778, va im-
plantar una burocràcia a la qual només podien
rit una parcel·la de 15.000 hectàrees anomenada aspirar els nadius espanyols, en detriment dels
Toscas i Plujunta, l’any 1882. Amb l’arribada del denominats criollos, una burgesia formada per
ferrocarril a principis de la segona dècada del se- descendents d’espanyols nascuts a Amèrica que
gle XX, la família va dividir les terres properes a van veure anul·lats els seus drets polítics amb el
les vies donant lloc als primers assentaments del reformisme borbònic. El canvi de dinastia ja havia
3
nou poble . Però com van arribar Mariano i Juan comportat la transformació de les relacions amb
Marull fins a aquelles remotes terres? Per contes- el Nou Món, convertint tota una sèrie de regnes
tar aquesta pregunta hauríem de retrocedir en el relativament autònoms en colònies que depenien
temps més d’un segle, moment de l’arribada del per complet de la metròpoli.
primer Marull a la zona vers l’any 1777. Un interes- Un altre fet fonamental en l’evolució de les pos-
sant episodi d’emprenedoria en el qual es barre- sessions espanyoles d’ultramar va ser l’esclat de
gen farmàcies, exportacions de pells i fervoroses la Guerra del Francès (1808-1814). Un cruent en-

3. Informació facilitada per la Municipalidad de Marull (Libro Centenario de Marull).