Page 84 - Conferencies de l'Arxiu 3

84
Document del bateig de María de la Esperanza Marull, se- lià”.
gona filla de Francesc Salvi Marull, localitzat per Miquel
Correyero. Font: Familysearch.org.
Document del matrimoni de Narcís Marull i María de la
Concepción Marull, Buenos Aires. Font: Fons personal
Jordi Marull Bou.
15. Francisco Salvio Marull. Real Academia de la Historia. http://dbe.rah.es/biografias/74648/francisco-salvio-marull
16. masquelet; lópez, 2008: p. 18-41.
Cassà, a on va ser batejada la seva segona filla,
María de la Esperanza:
“Als quatre del mes de Novembre del Any mil set
cents setanta y sinch en las Fonts Baptismals de la
[...] Parroquia de Sant Martí de la Vila de Cassà de
la Selva Bisbat de Gerona fou batejada per mi [...]
Maria de la Esperanza y Miguela de Jesus nacida
dia dos [...] filla legitima i natural de Francisco Ma-
rull Apotecari de la present Vila y de Joana Marull
y Salesa de Cadiz y avis paterns foren: Francesch
Marull Apotecari de esta vila y Maria Marull y Ju-
Dos anys després, el 1777, ja el trobem instal·lat
a l’Argentina a la ciutat de Buenos Aires. Quan el
primer dels Marull s’embarcava cap a l’Argentina,
per tant, els Estats Units acabaven de néixer i fal-
taven pocs anys perquè els francesos iniciessin la
revolució que havia de posar fi a l’Antic Règim. Cal
recordar que en aquestes dates encara no s’ha-
via promulgat el Reglament de Lliure Comerç amb
Amèrica –faltava un any– i Cadis continuava es-
sent el port principal des d’on embarcar-se cap al
Nou Món. Es desconeixen els motius concrets que
van portar Francesc Salvi a embarcar-se cap a la
ciutat portenya. Hi ha constància que va demanar
un préstec de 10.000 reals a Cadis que va quedar
saldat poc temps després, l’any 1779. Segons el
text de Juanola, Francesc de seguida va ser ben
rebut a la nova societat gràcies als seus coneixe-
ments en medicina. Això coincideix amb la imatge
d’emprenedors i treballadors qualificats que com
diu Garzón es tenia dels immigrants catalans, tret
diferenciador i que, com ja s’ha assenyalat, els feia
més atractius a ulls de la població autòctona. Més
enllà dels coneixements en el seu ofici, Francesc
va ser una persona amb inquietuds d’índole diver-
sa, com ho demostra la valuosa biblioteca que va
llegar amb exemplars de farmacopea, filosofia, quí-
mica, botànica i comerç .
15
Francesc Salvi va adquirir, l’any 1785, una casa
situada a l’encreuament dels actuals carrers Bolí-
var i Adolfo Alsina –antics Santísima Trinidad i San
Carlos–, un lloc privilegiat molt a prop de la plaça
Major i a davant de la parròquia de San Ignacio,
centre de l’activitat comercial del moment . Aquí
16
va instal·lar la seva farmàcia i va viure-hi la resta
de la seva vida. Cal destacar que l’edifici a on va