Page 81 - Conferencies de l'Arxiu 3

MARULL: UN POBLE ARGENTÍ AMB ARRELS CASSANENQUES 81

frontament amb més de 250.000 víctimes només Aquest va ser el context previ a la denominada
del bàndol espanyol, que va comportar la destruc- Revolució de Maig de 1810, la qual va portar a la
ció de pobles i ciutats i una enorme caiguda de dissolució del virregnat i a la independència de l’Ar-
la producció agrícola i ramadera. L’abdicació de la gentina l’any 1816. El virrei Liniers, que havia estat
dinastia borbònica l’any 1808, junt amb la poste- heroi de la ciutat, va ser afusellat per les tropes
rior guerra i crisi econòmica, va propiciar el procés revolucionàries. La revolució va tenir el suport dels
d’emancipació hispanoamericà, inspirat en gran criollos, que van agafar gran protagonisme durant
part en la declaració d’independència dels Estats les invasions angleses.
Units i la Revolució Francesa, que va culminar amb A partir de 1816 l’arribada d’immigrants espan-
la creació de diferents estats liberals. yols a la nova República de l’Argentina no va ser
El bloqueig napoleònic a una Anglaterra en plena benvinguda a causa de les tensions existents his-
revolució industrial també faria que els anglesos in- tòricament entre metròpoli i colònia. Al sentiment
tentessin consolidar les seves posicions a Amèri- antiespanyol es va sumar una convulsa situació
ca. Entre els anys 1806 i 1807 es van produir dues política durant els primers anys de vida de la repú-
expedicions militars britàniques sense èxit contra blica. Com assenyala l’historiador Luis Garzón en
4
el Virregnat del Río de la Plata, les denominades el seu treball Catalanes en la Argentina , Espanya
Invasions Angleses. Aquest conflicte va agreujar era vist com un país endarrerit en contraposició
el malestar general vers la metròpoli, la qual es va amb la França lliberal, que provocava l’admiració
demostrar incapaç de defensar les seves colònies, i propiciava un sentiment europeista. En aquest
i va ser un pas més en el camí cap a la immediata context, explica Garzón, els immigrants que gene-
independència de l’Argentina. La primera de les in- raven menys recels eren els catalans: provenien
vasions es va produir el 26 de juny de 1806, quan de la regió més industrialitzada d’Espanya, es creia
1.600 soldats anglesos sota el comandament del que tenien un caràcter emprenedor i calculador,
general Beresford van entrar a la ciutat de Buenos acostumaven a ser treballadors qualificats i es dis-
Aires. Els favorables a la independència de l’Ar- tingien ràpidament, ja que parlaven la seva pròpia
gentina van veure com aquella ocupació portaria llengua.
el país a convertir-se en una colònia sota el domini Garzón indica com el model familiar català, basat
anglès. El 8 de juliol es reunien a casa de l’alcalde en l’hereu, va ser un dels motors que estimularien
Martín de Álzaga un grup de catalans per tal d’or- les migracions des de Catalunya, ja que afavoria
ganitzar la defensa de la ciutat contra l’enemic an- la desigualtat entre els fills menors –de la ma-
glès. Álzaga era un comerciant d’origen basc que teixa manera que el basc i a diferència de la resta
va fer gran fortuna amb el comerç d’esclaus, teles d’Espanya–, els quals acostumaven a trobar en el
i armes, escollit alcalde de la ciutat l’any 1795. Així sacerdoci o l’emigració les dues vies alternatives
va néixer el Tercio de Miñones, format per immi- més factibles a l’hora de guanyar-se la vida. A més,
grants catalans residents a Buenos Aires i Mon- Catalunya era un territori que havia iniciat una revo-
tevideo. Aquests, junt amb la resta de milícies que lució industrial similar al cas anglès i que buscava
es van organitzar en aquell moment –formades en nous mercats a on expandir els seus negocis. El
bona part per bascos i gallecs– i comandades per context industrial català, molt diferent del de la res-
Santiago de Liniers, van reconquerir la ciutat obli- ta d’Espanya, va propiciar un tipus d’immigrant que
gant a la capitulació dels anglesos el 20 d’agost. no es veia forçat a fer-ho per necessitats econò-
Álzaga i Liniers es van convertir en els herois de la miques. Ans al contrari, ho feia per diversificar i
reconquesta i Liniers va esdevenir el penúltim vi- ampliar els mercats a on invertir els beneficis gene-
rrei de Río de la Plata. Durant la segona invasió, el rats per una incipient indústria tèxtil, principalment.
1807, van organitzar la defensa de la ciutat amb un En aquest sentit podem parlar d’una “migració de
exèrcit de 9.000 milicians i van aconseguir rebut- la riquesa”, eren els homes que marxaven “a fer
jar l’enemic. És important remarcar aquests fets, ja les Amèriques” i que tornaven amb grans fortunes
que la família Marull es veuria involucrada, en part, que després reinvertien en altres negocis. Alguns
en els esdeveniments ocorreguts durant aquests d’aquests indians, però, es van establir de forma
anys. permanent en territori americà, consolidant les se-

4. GARZÓN, 2008.