Page 77 - Conferencies de l'Arxiu 3

CORRANDES D’EXILI. LA REPRESSIÓ QUE VA PATIR EL PERSONAL POLÍTIC DE L’AJUNTAMENT DE CASSÀ DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL 77

Passat aquest temps pogueren sortir de la presó 2.7 Mort
i tornar a casa gràcies als informes o avals que Finalment, estudiant la repressió que varen patir
realitzaren les noves autoritats locals (Ajuntament, els regidors de l’Ajuntament de Cassà de la Selva
Falange, Església, Guàrdia Civil...) com també al- després de la Guerra Civil també ens hem topat
gunes persones de dretes del poble. amb un fet tràgic.
Hem de tenir en compte que la vida en aquestes Es tracta del cas del regidor Víctor Sabrià Cassà.
presons devia ser molt difícil. Es trobaven comple- Aquest regidor després de la Guerra Civil va ser
tament massificades a causa del gran nombre de detingut i empresonat. Primer va estar a la presó
persones que havien estat detingudes després de de Cassà de la Selva i després va ser traslladat
la Guerra Civil. Les cel·les estaven desbordades i al Centre Penitenciari de Girona. Poc després del
la gent estava apilada i malvivint en qualsevol espai. seu alliberament va morir, el dia 27 de juliol de
Les condicions de vida i d’higiene eren lamentables. 1947, a l’edat de 47 anys.
Hi havia molt poc menjar, era molt dolent i la gent
passava gana. Les malalties infeccioses eren el pa
de cada dia. Feia molt de fred. També hi havia rates En definitiva, tot i que Cassà de la Selva va ser
o plagues de xinxes o polls. La vida en aquests cen- en gran part un oasi de pau en temps de guerra,
tres penitenciaris devia ser tot un suplici. ja que no es varen produir enfrontaments ni actes
Tot i aquestes condicions de vida tan dures, de violència importants dins de la nostra població
durant la Guerra Civil gràcies a la decidida i valenta
aquests presos també varen tenir l’ajuda o la actuació dels membres del Comitè i de l’Ajunta-
solidaritat d’alguns veïns del poble, els quals els ment, la repressió franquista contra tots aquests
enviaven tota mena de paquets amb roba i men-
jar. En donen fe dues cartes d’agraïment escrites
a màquina per Lluís Olivé en representació de la
resta de presos de Cassà, una de les quals, en-
viada a la vídua de Trinxeria, la Sra. Adelaida de
Azua i de Pastor, i a la seva filla, diu el següent:
“Muy distinguidas señoras: Después de 16 días
de prohibición de entrada de comida y visitas, en
el pasado lunes nos entrega el Sr. Director el pa-
quete de turrones, que en obsequio a los reclusos
de Cassà, detenidos en esta Prisión, en nuestro
recuerdo, tan amablemente Vds. nos envían. No
sabemos cómo expresar nuestro agradecimiento
por tan señalable testimonio de aprecio, puesto
que entraña tal valor, para nosotros en primer tér-
mino. Coincidentes con nosotros en lo que signi-
fica un obsequio en colectivo, vamos a referir que
fue comentario destacado en todo aquel día, por
toda la población reclusa, de tan buen efecto i gran
elogio tanto para Vds. como remitentes como para
todos nosotros que fuimos los beneficiarios. En
afirmación a esta tesis, afirmamos con orgullo, que
este es el segundo presente que en colectivo a
la prisión se recibe (el primero fue el recibido del
Sr. Molinas). Y los reclusos de Cassà, los únicos
que han recibido muestras de aprecio como los de-
mostrados. En nombre de todos los 16 detenidos
reciban el testimonio de nuestro mayor afecto y
antigua consideración”.
A diferència del que va passar en d’altres pobles
veïns, cap regidor del nostre Ajuntament va ser Vista de la façana principal de l’església del Seminari de Giro-
condemnat a mort o afusellat. na. El Seminari es va reconvertir en presó entre 1939-1942.