Page 72 - Conferencies de l'Arxiu 3

72

demanar als ajuntaments corresponents tota mena
d’informes i documents per conèixer de primera mà
quina era la situació econòmica de totes aquelles
persones que estaven essent investigades.
Es volia saber si tenien algun compte corrent, de
quants diners disposaven, si tenien algun domicili,
empresa, mitjà de transport... en propietat.
Un cop obtingudes totes aquestes dades, que en
la majoria dels casos eren prou detallades (per
exemple, el regidor Lluís Cassà Tibau posseïa
131 ptes. en un compte del Banc Bosch i Codolà,
l’alcalde Josep Dalmàs Martí posseïa 113,90
ptes. que estaven bloquejades en aquest mateix
banc o el regidor Joan Bernà Martínez posseïa
50,15 ptes.), varen començar les confiscacions
dels seus béns segons la importància dels actes
que haguessin comès aquestes persones durant
aquests anys.
Un bon exemple d’aquestes confiscacions de béns
és el cas del regidor Lluís Adroher Sitjas, que era
gerent de l’empresa de transports La Cassanense,
que havia estat col·lectivitzada durant la Guerra Ci-
vil. Com que aquesta empresa era molt important
Document del Jutge de Responsabilitats Polítiques on es
demana l’enviament sobre els béns que posseïen els antics i el seu propietari havia tingut un paper molt relle-
regidors. Font: AMCS, Fons Administració General. vant durant la República i la Guerra Civil al cap-
davant de l’Ajuntament, en exiliar-se a França es
varen confiscar tots els seus béns.

Hermenegild Roura, el segon per l’esquerra a la primera fila, en un acte a Montpeller en contra de l’Espanya franquista.
Font: AMCS, Arxiu d’Imatges. Fons Josep Roura.