Page 68 - Conferencies de l'Arxiu 3

68

ner de 1939, les tropes franquistes varen poder nals, es varen atrinxerar a la zona de la serra d’en
entrar a Catalunya i conquerir ràpidament el nostre Carbó i el puig de la Castellana, on cavaren diver-
país. El dia 26 de gener de 1939 va caure la ciutat ses trinxeres i col·locaren una metralladora al cim
de Barcelona. A partir d’aquest moment la guerra del puig d’en Carbó. Des d’allà dispararen a les
estava pràcticament perduda. Les tropes republi- tropes nacionals que s’aproximaven cap a Cassà
canes i un gran nombre de refugiats es varen anar per la carretera de Llagostera. Aquests, al seu
replegant cap al nord, cap a la frontera francesa. torn, en arribar a les portes de Cassà, varen ins-
Els bombardejos aeris sobre la població civil tam- tal·lar uns canons antiaeris al puig de Corçana (veï-
bé es varen intensificar (Maçanet de la Selva, Sils, nat de les Serres, Cases Barates), amb els quals
Vidreres, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Pala- varen bombardejar les posicions republicanes de la
20
mós, Girona, la Bisbal d’Empordà, Verges, Figue- serra d’en Carbó . El soldats republicans no varen
res, Roses, el Port de la Selva, Llançà, Portbou...). poder contenir aquest avanç implacable i es varen
És dins d’aquest context que el dia 29 de gener veure obligats a replegar-se cap a la Bisbal. Va
de 1939 a les 13:30 hores cinc avions de l’avia- ser en el transcurs d’aquests combats quan es va
ció feixista italiana varen bombardejar el poble de produir la mort d’un dels soldats republicans que
Cassà des d’una altitud de 4.000 metres. Varen defensaven el poble de Cassà. Aquest, conegut
deixar caure unes 50 bombes de 100 quilos que popularment com el Soldat Desconegut, va ser
provocaren danys a una seixantena de cases de la enterrat posteriorment en una fossa a tocar de cal
carretera Provincial, carrer del Molí, plaça Petita, Porrer. Les seves restes hi varen reposar quasi 80
plaça Jacint Verdaguer, carrer Avall i carrer Barce- anys fins que va ser exhumat el mes de setembre
loneta, i que van causar vuit morts (Maria Canals de 2017 dins el Pla de Fosses de la Generalitat de
Roig, Catalina Payret Sunyer, Lluïsa Xiberta Car- Catalunya.
bó, Rosa Torras Gispert, Dolors Salvador Torras, Finalment les tropes franquistes (més concreta-
Josep Sureda Casanovas, Victòria Cassà Mes- ment les tropes italianes de la Divisione Frecce
tres i Concepció Riera Valentí) i un gran nombre Verdi) varen arribar a Cassà i varen conquerir el
18
de ferits . En els dies successius (31 de gener i 1 poble sense cap mena de resistència, ja que el
de febrer) es produïren diversos bombardejos del poble era pràcticament buit, el dia 3 de febrer de
camp d’aviació de la Torremansa el qual ja no tenia 1939.
19
pràcticament cap mena d’activitat . D’aquesta manera tan terrible s’acabà l’experièn-
Per por de nous bombardejos, molta gent de Cassà cia de la Segona República i la Guerra Civil.
va decidir fugir cap als afores del poble i es va refu- Per a alguns s’acabava un malson de tres anys de
giar en moltes cases de pagès d’amics i familiars, guerra; per a molts d’altres aquest malson tot just
tot esperant la inevitable entrada de les tropes na- acabava de començar. A partir d’aquest moment
cionals. Molts soldats i refugiats emprengueren el les noves autoritats franquistes varen engegar una
camí de l’exili. Entre ells també s’hi trobaven diver- gran campanya de repressió política contra totes
sos representants polítics del nostre Ajuntament aquelles persones que s’havien significat política-
que, a causa de la seva activitat política i els seus ment a favor de la Segona República i els partits
ideals, decidiren fugir cap a França, per por de re- d’esquerra.
presàlies i per conservar la vida. L’exili, la por, la venjança, les denúncies, les de-
Per entorpir l’avanç de les tropes nacionals, les tencions, la presó, els camps de concentració, la
forces republicanes van fer volar els ponts de la confiscació de béns, l’ostracisme polític i públic,
riera Verneda i del Bugantó i el pont de Verneda de la depuració, els afusellaments, etc., varen ser la
la línia del carrilet. Un grup de soldats, encapçalats tònica habitual en aquests primers anys de la dic-
per diversos soldats de les Brigades Internacio- tadura franquista.

18. Per saber més coses sobre el bombardeig del poble de Cassà, vegeu el treball de NIELL, 2018.
19. GESALÍ, 2008.
20. Per tota la serra d’en Carbó s’observen les restes d’antics forats o cràters i es troben molts fragments de metralla i bombes.