Page 69 - Conferencies de l'Arxiu 3

CORRANDES D’EXILI. LA REPRESSIÓ QUE VA PATIR EL PERSONAL POLÍTIC DE L’AJUNTAMENT DE CASSÀ DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL 69

2. LA REPRESSIÓ CONTRA EL i religiós en el nostre país, es varen engegar tota
PERSONAL POLÍTIC DE L’AJUNTAMENT una sèrie de mecanismes per tal de castigar i repri-
DE CASSÀ mir totes aquelles persones que s’havien significat
Com acabem de dir, el dia 3 de febrer de 1939 les políticament a favor de la República.
tropes franquistes varen entrar al poble de Cassà. Com hem vist abans, tot i que a Cassà de la Selva
L’alcalde i els regidors de l’antic Ajuntament havien no es varen produir actes de violència entre la seva
fugit a França o s’havien amagat. Tots ells varen població durant la Guerra Civil gràcies a la decidida
ser destituïts dels seus càrrecs, tal com va pas- actuació dels nostres representants polítics, la re-
sar en els altres ajuntaments del nostre voltant. pressió franquista contra totes aquestes persones
La Generalitat de Catalunya també va ser abolida. sí que va ser molt important. Va tenir unes formes
L’Estatut d’Autonomia i bona part de les lleis repu- molt diverses i es va dur a terme sense cap mena
blicanes també. de mirament o contemplació, en un afany de reven-
Les noves autoritats franquistes varen començar ja cap a tota aquesta gent, que era vista com els
la instauració d’un nou règim autoritari i dictatorial. responsables de la guerra i de tots els mals que
s’havien viscut.
Per això uns dies més tard (el 6 de febrer de 1939),
per ordre del comandant Álvaro Fernández de la El 9 de febrer de 1939 el general Franco va pro-
División Flechas Verdes que ocupava militarment mulgar la Ley de Responsabilidades Políticas amb
el poble de Cassà, es va reunir a l’Ajuntament els la qual volia “passar comptes” amb totes aque-
representants de les “forces vives” del poble, per lles persones que per raó de la seva afiliació po-
tal de nomenar una Comissió Gestora que gover- lítica, sindical o associativa o per les seves idees
nés la població. Aquesta estava formada per Nar- o creences considerava enemigues del nou règim
21
cís Vilahur com a president i Miquel Botanch, Lluís autoritari que s’estava construint .
Frigola, Joan Domingo, Cosme Tibau, Josep Mes- En el seu article primer ja quedava molt clar a qui
tras, Emili Teixidor, Eugeni Domingo, Joan Canyi- anava adreçada: “Se declara la responsabilidad
gueral, Francesc Vidal i Lluís Bagué com a vocals. política de las personas, tanto jurídicas como físi-
Aquell mateix mes (el 27 de febrer de 1939) per or- cas, que desde el 1 de octubre de 1934 y antes
del 18 de julio de 1936 contribuyeron a crear o
dre de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupa- agravar la subversión de todo orden de que se hizo
ció es va nomenar una segona Comissió Gestora, víctima España y de aquellas otras que a partir de
que estava formada per Josep Mestras Martí (pre- la segunda de dichas fechas se hayan opuesto o
sident), Salvi Rodà Alemany (regidor tinent d’alcal- se opongan al Movimiento Nacional”.
de) i Narcís Vilahur Casellas, Miquel Botanch Puig,
Francesc Vidal Toyà, Lluís Frigola Prat, Lluís Bagué En el seu capítol tercer, article 8, ja s’exposaven
Serra, Cosme Tibau Duran, Emili Teixidor Martí, quines podien ser algunes d’aquestes sancions:
Eugeni Domingo Figueras, Joan Vert Duch, Josep “Las sanciones que se podrán imponer con arre-
M. Olivé Vidal i Lluís Diumenjo Blanch (regidors). glo a esta Ley a las personas incursas en respon-
Tots aquests càrrecs tenien un caràcter provisional sabilidad política son las comprendidas en los gru-
i només es podrien substituir en el moment en què pos siguientes:
les noves autoritats procedissin a la constitució Grupo I: (Restrictivas de la actividad). —Inhabilita-
dels nous ajuntaments. Aquest fet es va produir el ción absoluta. Inhabilitación especial.
20 de gener de 1940 quan es va elegir com a alcal- Grupo II: (Limitativas de la libertad de residencia).
de Narcís Vilahur, el qual va estar en el càrrec fins —Extrañamiento. Relegación a nuestras posesio-
al 4 de juliol de 1941. Després fou substituït per en nes africanas. Confinamiento. Destierro.
Josep Mestras Martí, que governà el poble entre Grupo III: (Económicas). —Pérdida total de los
el 4 de juliol de 1941 i el 21 de novembre de 1945. bienes. Pago de cantidad fija. Pérdida de bienes
Amb la victòria de les tropes franquistes i amb la determinados”.
imposició d’un nou ordre polític, social, econòmic

21. Boletín Oficial del Estado, núm. 44, tretze de febrer de 1939, p. 824-847.