Page 75 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 75

CORRANDES D’EXILI. LA REPRESSIÓ QUE VA PATIR EL PERSONAL POLÍTIC DE L’AJUNTAMENT DE CASSÀ DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL  75










































            Retrat de Lluís Adroher Sitjas que es va exiliar al continent   Fotografia de Lluís Xena i la seva família a Caracas, Vene-
            americà. Font: AMCS, Arxiu d’Imatges. Col·lecció Maria   çuela, a la dècada dels anys cinquanta. Font: AMCS, Arxiu
            Bagudanch.                                       d’Imatges. Col·lecció Rosa Calzada.




            D’altres regidors, després d’una petita estada a   llo) procedent de França amb el vaixell de vapor La
            França, varen decidir tornar a Catalunya. Entre ells   Salle. Més tard va anar a viure a Mèxic i finalment
            podem  citar Víctor  Sabrià Cassà (6  setmanes),   a Panamà, on va morir a mitjan anys 60. O del regi-
            Pere Auradell Planas (1 mes i mig),  Josep Nonell   dor Lluís Xena i Matas, que, després de viure uns
            Gaspart (6 mesos), Carles Mir Bover, Joan Bernà   anys a França, l’any 1948 va anar a viure Veneçue-
            Martínez...                                      la amb la seva dona, lloc on ja s’havia establert el
            Alguns ho varen fer per la Jonquera; d’altres, com   seu fill Josep amb la seva pròpia família, perquè
            en Pere Auradell Planas, ho varen fer per Hendaia   també s’havia significat molt durant la Guerra Civil
                                                                                                    31
            (22-03-1939). Tots els que tornaren a Catalunya   com a alcalde de l’Hospitalet de Llobregat . Allà
            foren ràpidament detinguts i empresonats.        Lluís Xena va treballar durant molts anys en una
            Carles Mir Bover només de travessar la frontera   botiga de caramels que hi havia en un cinema. La
            fou enviat al Centre Penitenciari de Figueres i des   seva dona va morir a Veneçuela per culpa d’una
            d’allà fou traslladat al camp de concentració de   malaltia greu l’any 1951. Ell va morir l’any 1972.
            Cervera, on va estar-hi aproximadament un mes.   Finalment també hi va haver alguns regidors que
            Va sortir en llibertat l’1 de setembre de 1939.  després d’uns llargs anys d’exili a França varen
            També hi va haver alguns regidors que varen deci-  poder tornar al poble. Aquest va ser el cas, per
            dir marxar cap a Amèrica del Sud.                exemple, de l’alcalde Josep Dalmàs, que va poder
                                                             tornar al poble el 10 de juliol de 1947, després de
            Aquest va ser el cas, per exemple, del regidor Lluís   8 anys i mig a l’exili, gràcies als avals que es varen
            Adroher Sitjas, que el 19 de desembre de 1939 va   poder recollir de moltes personalitats benestants
            arribar a la República Dominicana (ciutat de Truji-  del poble i que varen donar fe de la bona gestió





            31. Descobrim d’Industrials i Surers, núm. 13, del maig de 2019.
   70   71   72   73   74   75   76   77   78   79   80