Page 10 - Plecs 4. Adeu, botiga, adeu

el pa- coneguts amb el nom de una confiteria; a can Cristià van co-
mocadors de farcell, clar indicador mençar amb un forn de pa; i a ca
del destí principal que tenien. l'Ayats com a fusters. Una de les
botigues que ja fa anys que ha de-
saparegut, can Gultresa, al carrer
El botiguer
dels Dolors, també havia anat evo-
Comja hem dit, la venda d'un pro- lucionant: l'any 1930 exercia d'o-
ducte ja elaborat per altri va ser lier, el 1950 venia olles i galledes i
una professió nova en què el vene- en el programa de la Festa Major
dorja no havia de dir excel ·lències de l'any 1965 s'anunciava venent
de les patates que havia sembrat, també electrodomèstics, sota el tí-
els pantalons que havia tallat o els tol de: "Sixte Viñas e Hijo, Antigua
cistells que havia fet, sinó que Casa Gultresa fundada en 1850".
exercia com a revenedor. De totes
maneres, moltes vegades va ser el
Difusió i publicitat
mateix artesà qui es va convertir
en botiguer i el taller es va trans - La publicitat directa, in situ, davant
formar en tenda. El sastre va pas- mateix de la botiga ha estat el pri-
sar a vendre roba confeccionada i mer mitjà de propaganda al costat
JoanBaufida va donar d'afta la botiga de queviures el sabater va deixar de vendre el dels signes exteriors de l'establi-
al carrer de Roscada l'any 1900. calçat fet a mida passades les pri- ment com rètols, aparadors i sím-
(Autor:Llucià Roisin. IEFC.).
meres dècades del segle XX, men- bols. Elsproductes al carrer: un sac
quarts de cana i entre les peces fe- tre que les ferreteries i els electri- de garrofes, una gorra, una capsa
tes que es venien hi havia camiso- cistes es van transformar o van d'arengades, difonien directament
les, cotilles i enagos. compartir l'espai amb la venda d'e- el que hi havia a l'interior de l'esta-
¿I com es lliuraven els productes al lectrodomèstics.Tot i que és difícil bliment, tot i les reiterades prohi-
client en una època en què no saber el moment precís en què bicions de l'Ajuntament per tal que
existien les bosses de plàstic? La l'artesà es va convertir en botiguer no hi hagués entrebancs en les vo-
mercaderia es posava directament -normalment van conviure durant reres dels carrers. Una branca de
al cistell i els productes que re- un temps les dues activitats- posa- pi simbolitzava que ens trobàvem
querien un embolcall eren emboli- rem alguns exemples cassanencs davant una taverna i un bací era la
cats amb paper de diari reaprofitat d'aquesta transformació d'artesans divisa dels barbers. El nom de la
o es posaven en paperines de pa- en botiguers. Can Galà Petit del botiga i les mercaderies que es ve-
per, normalment d'estrassa, que carrer dels Dolors va passar de so- nien es pintaven directament a la
s'utilitzaven per encabir els pro- guer, a espardenyer i a venedor de façana, o bé es posaven rètols que
ductes més variats: fruits secs, lle- sabates; can Dausà va començar anunciaven el lloc i els productes.
gums, cereals, farina i sucre, cafè, com a sastreria i amb els anys l'es- Rètols que a finals del segle XIX
etcètera. També eren molt utilit- tabliment es va convertir en una havien de presentar-se a l'Ajunta-
zats els mocadors -encara en l'ac- botiga de roba confeccionada; a ment per a la seva aprovació.
tualitat hi ha pageses que l'utilit- can Silvestre tenien un molí de xo- Ja hem al·ludit en un anterior capí-
zen, sobretot per anar a comprar colata que es va transformar en tol als anuaris que s'editaven com