Page 8 - Plecs 4. Adeu, botiga, adeu

nades de vuit hores ni els dies de
festa. Per tant, l'horari de treball
s'havia de compatibilitzar amb el
de la vida quotidiana fos com fos i
l'àmbit pròpiament de la botiga es
transformava també en un espai
públic, en un indret de comunica-
ció per als veïns del poble. Era el
lloc de conversa dels veïns, l'espai
de lleure de l'àvia o l'avi que pas-
sava hores i hores assegut a la ca-
dira de balca esperant les saluta-
cions dels passants, el departa-
Aparador de ment on es guardava la corres-
la sastreria de pondència que setmanalment re-
can Oausà a l'actual
carrer de Joan Gener. collien els residents de fora del
(AMeS/Programa de la nucli urbà, la cambra on es custo-
Festa Major de l'any
1959). diaven els cistells i els cabassos
dels pagesos que anaven a mercat,
Major. Hem intentat fer un exa- han conservat el nom del primer el paratge per menjar al migdia.
men general de l'evolució del co- titular de l'establiment. Fins i tot, els patis de les botigues
merç a Cassà de la Selva, detectar prestaven un servei públic i s'hi
les concentracions en zones molt La botiga vuitcentista guardaven els cavalls, els ases o els
concretes i les migracions cap a carros, com ho feien a ca l'Oms o
Una primera gran distinció amb la
nous àmbits; també hem intentat a can Vergeli.
botiga d'avui és que la vuitcentista
caracteritzar les botigues, la tipo- Era freqüent que en accedir a l'es-
es trobava ubicada al mateix habi-
logia de les vendes, dels sistemes tabliment no hi hagués el botiguer.
tatge del botiguer, concretament a
de venda i conèixer l'origen i la Que s'hagués de travessar la boti-
la part inferior, en l'espai que do-
transformació dels establiments al ga,obrir la porta que donava accés
nava al carrer.A la part superior de
llarg de 100 anys. Per altra banda, a la rebotiga -on els farmacèutics
la porta d'entrada hi havia un ten-
els testimonis orals han permès hi tenien el taller per elaborar les
dal extensible -les ordenances de
d'identificar comerços i realitzar fórmules magistrals, els droguers
l'any 1892 detallen que han d'estar
una llista, conscientment incom- les fórmules i els botiguers el ma-
a més de 2'20 metres d'alçada-,
pleta, però no per això menys va- gatzem- o a l'habitatge i que s'ha-
que ocupava part de la vorera i
luosa, dels noms populars de les gués de cridar el propietari o pro-
que protegia del sol les mercade-
tendes, amb la seva localització i pietària amb un "Ah, Maria!", que
ries en una època en què no exis-
els productes que venien. Per mitjà era pròpiament un "Ave Maria",
tien aparadors refrigerats.
d'aquesta llista comprovem que al- salutació que moltes vegades era
gunes botigues van prendre el La porta de l'establiment estava resposta amb un "Sens pecat con-
nom del producte que comercieja- oberta durant tot el dia, de dilluns cebuda".
ren en un primer moment o que a dilluns, no es coneixien ni lesjor- La confiança entre el botiguer i els