Page 14 - Plecs 3. Retalls d'historia
P. 14

mació que aporten les visites pasto-
                                                                                      rals, se sap que mentre s'aixeca el
                                                                                      nou edifici, continuen les funcions
                                                                                      religioses a l'església vella, i que
                                                                                      aquesta serveix, a més,com a basti-
                                                                                      da per ajudar la construcció de la
                                                                                      moderna. Finalment, l'any 1621, una
                                                                                      vegada coberta bona part de la nova
                                                                                      edificació, es van enderrocar les
                                                                                      restes de l'església romànica, con-
                                                                                      servant-se, però, l'àbsida i el cam-
                                                                                      panar fins l'any 1702.Tanmateix, no
                                                                                      serà fins a principis de segle XX
                                                                                      que es podrà contemplar aquest
                                                                                      edifici d'estil gòtic amb l'aspecte
                                                                                      d'avui dia.
                                                                                      Amb tot, encara caldrà fer-hi alguns
                                                                                      canvis, atès que durant la darrera
                      Base de capit ell de l'església parroquial romànica que es conserva a la rectoria de Cassà (Foto: Dolors Grau).  Guerra Civil, l'església va patir una
                    Mesures (actualment Joan Gener),  temple que no pas de l'augment de  desfeta, especialment en el seu
                     lloc on es realitzaven els mercats de  la població. Ben segur que aquestes  interior, ja que es van cremar tots
                     Cassà.                          circumstàncies i el fet de passar per  els altars i es perdé el retaule de
                     Coincidint amb l'esmentada expan-  una etapa de puixança econòmica  l'Altar major, el de la Mare de Déu
                    sió urbanística, tindrà lloc l'aixeca-  van esperonar la decisió d'embran-  de les Sogues i el del Roser. El
                     ment de la nova església. Sembla que  car-se en l'edificació de la nova  retaule actual de l'Altar Major, tot
                     la necessitat de bastir un nou edifici  església.                i tractar-se d'una reproducció de
                    seria més fruit del mal estat de con-  El procés de construcció va resultar  l'anterior, integra unes columnes i
                    servació en què es trobava l'antic  llarg i dificultós. Mitjançant la infor-  dues portes del retaule original.



                    L'embranzida de la manufactura


                    1760: Francesc Malavila i        base de les transaccions comercials,  comparable al de Santa Coloma. Per
                    Marranxa                         cal tenir present, també,la importàn-  la seva part, el cens de Floridablanca
                                                     cia que anava adquirint la manufactu-  de l'any 1787 constata l'existència de
                    Tot i que durant els segles XVII i  ra i el comerç per a aquesta societat.  2 fabricants,136 artesans, 18 comer-
                    XVIII Cassà era encara una vila  A finals del segle XVIII, Francisco de  ciants,125jornalers,65 pagesos i 197
                    essencialment rural i la producció  Zamora diu que hi ha 80 teixidors de  mossos, en una població total de
                    agrícola constituïa en bona part la  lli i un mercat de volateria i de caça  2.085 habitants.
   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19