Page 11 - Plecs 3. Retalls d'historia

conflictes socials, van adoptar una únic senyor, en un moment en què Les dues fires concedides es feien
política de defensa de les classes els altres senyors exigien la satis- per Sant Joan i per SantaTecla,que
populars, enfront de la noblesa i el facció dels seus privilegis als seus és la que ha perdurat fins al segle
patriciat urbà, els quals controla- vassalls amb molta més violència, XXI. El mercat setmanal dels
ven els òrgans de govern del Prin- administrant en els seus senyorius dimecres també és una herència
cipat (Corts, Generalitat). De fet, l'arbitrarietat de la seva justícia i d'aquesta època en què, malgrat la
la Guerra Civil catalana (1462-72) utilitzant de forma habitual la coac- decadència política i social del
és una guerra on es confonen els ció i la por dels mals usos. Cassà país, la gent de la nostra vila s'afer-
conflictes socials i l'oposició entre veu restablert el seu Consell Muni- ma al nou estatut reial assolit.
monarquia i pactisme. cipal (ja havia funcionat abans, però Aviat hauria d'arribar també la
Enmig d'aquestes disputes, el nos- no se sapquan), que serà l'òrgan de resolució del conflicte remença,
tre poble esdevé vila reial, allibe- la seva autogestió fins al Decret de que faria millorar la situació
rant-se definitivament de la juris- Nova Planta, i veu com el seu sen- econòmica dels pagesos, lliures de
dicció senyorial, que encara tenia el yor, el rei Joan 11, concedeix una les opressions feudals i amb
noble Guillem Scarré, amb el paga- sèrie de privilegis a la vila, entre els majors expectatives per als seus
ment d'un lluïsme de 10.256 sous, quals cal destacar els de poder projectes d'un futur que s'anaven
recaptat entre els mateixos convila- organitzar dues fires cada any i un guanyant.
tans. Cassà tenia ara el rei com a mercat setmanal.

La lluita remença

1488: Amnistia general pagès, per pactes o per la força si el que s'observa a partir de les
s'esqueia. I és que el pagès ho tenia dades de població aportades pels
Quan estudiem la pagesia i la seva molt difícil d'alliberar-se del seu se- fogatges realitzats els anys 1359 i
evolució al llarg de l'edat mitjana ens nyor, atès que molts d'ells eren 1553,en els qualses va passar de 99
enfrontem amb una societat i unes pagesos de remença; és a dir, que focs a 105 focs (un foc corresponia
mentalitats molt allunyades de les havien de satisfer un pagament al més o menys a 4'5 persones).
actuals i tal vegada difícilment com- seu senyor (la remença, a part d'al- A les darreries del segle XV es man-
prensibles. El treball del pagès era tres mals usos als quals estaven sot- té el conflicte de la lluita remença,
molt dur i l'agricultura era escassa- mesos) en cas que volguessin aban- iniciant-se el 1484 una segona re-
ment productiva. A més a més, els donar la terra. En realitat aquest belli ó, protagonitzada per remences
resultats de les collite s depenien en pagament els adscrivia indefinida- sota el comandament de Pere Joan
un grau molt elevat de la meteoro- ment a la terra convertint-los en Sala. Tant entre els pagesos com
logia. I si, malgrat tot, aconseguia vassalls del seu senyor. entre els senyors es van dibuixar
omplir el graner o les bótes de vi, A l'igual que a la resta de Catalunya, dues postures ben diferents; els par-
aleshores era el senyor feudal qui, Cassà presenta al llarg dels segles tidaris del compromís, que entenien
de mil maneres diferents, obtenia XIV i XV una fase clara d'estanca- la necessitat d'obtenir reformes que
bona part dels fruits del treball del ment demogràfic. Almenys, això és resolguessin la situació, i els radicals,