Page 13 - Plecs 3. Retalls d'historia
P. 13
aquells pagesos amb possibilitats ca són el mas Adrià de la Creu, el redactar la sentència arbitral per
econòmiques, la sentència afavoria mas Candell, can Gruart, Can Frigo- al dessecament de l'Estany de
i consolidava la seva situació social. la o canTorrent-. Mosqueroles, que quan es va fer
Així, l'endemà de la sentència es Hi ha un altre element del Cassà efectiva va significar un important
pot constatar a Cassà la construc- del segle XV que va afavorir la increment de les terres conrea-
ció de nous masos -d'aquesta èpo- pagesia i és que l'any 1442 es va bles.
Església damunt d'església
1563: Data probable d'inici de anava de Girona fins a la sortida per venia,on s'organitzaven les activitats
la construcció de l'església mar del port de Sant Feliu de Guí- de lleure i on s'enterraven els avant-
actual xols i dels camins que es dirigien a passats. El carrer principal de Cassà
Edat Mitjana: Inici del creixe- Perles, Esclet i Caldes, seguint el durant l'edat mitjana era el carrer
ment urbanístic traçat dissenyat pels romans. dels Dolors que enllaçava l'església
El nucli urbà de Cassà de la Selva amb la plaça Petita. AI voltant d'a-
L'església de Sant Martí de Cassà és començà a estructurar-se al voltant quests carrers i de la plaça Petita es
un espai destinat a la funció litúrgica, de l'església a l'entorn de la segure- varen dissenyar els nous carrers
però també un exponent d'arquitec- tat que inspirava la sagrera que era medievals entre els que havia: Avall,
tura religiosa i un element cabdal un espai públic on es comprava i es Roscada, Nou, Girona, Ocata, Mel i
per a la formació del poble actual i
futur, La data d'inici de la construc-
ció de l'església actual, cal situar-la a _.-
l'entorn de la segona meitat de l'any -:----:-:--:- .
1563, atès que així ho confirma la
inscripció que figura en una pedra
situada a la paret d'entrada de l'ac-
tual capella del Carme. Però a final
del segle XII existia una església
d'estil romànic, que estava emplaça-
da sobre un petit turó, amb un petit
cementiri al costat i unes quantes
cases a l'entorn, formant l'anomena-
da "sagrera" -espai de trenta passes
de radi al voltant de l'església que
quedava exclòs d'exercir-hi qualse-
vol tipus de violència, segons el pac-
te de Pau i Treva-, La ubicació d'a-
questa església romànica era, també,
Recreació de l'antiga església de Sant M artí, feta per Josep Bosch, publicada
un punt de confluència del camí que
a L'església de Sant Martí, obra del mateix autor.