Page 19 - Plecs 3. Retalls d'historia

indicis que aquest sistema educa- nic Cassanenc, més conegut com a exemple, als anys 1886-1887, els
tiu tingué moltes limitacions i escola Vilaret, inaugurat l'any doctors Rubles, metge, i Domènec
força fracassos. 1886, amb diferents emplaçaments Botet, farmacèutic, donant al
A Cassà, però, la situació de l'en- al llarg de la seva activitat: en un Colegio Politècnico Cassanense
senyament és ben diferent i l'ofer- primer moment al carrer Major (escola Vilaret). cursos de divulga-
ta educativa es caracteritza, (can Frigola), després al carrer ció científica.
sobretot, per la quantitat i la qua- Marina, (a can Paro). i el 1912, en El setembre de 1895 entrà en fun-
litat. Abans de la implantació de un tercer trasllat, a la carretera cionament una escola nocturna
l'educació oficial amb càrrec als Provincial i l'ensenyament confes- d'adults, impulsada per la Junta
pressupostos de l'Estat, l'ensenya- sional que oferien el CoLlegi de local de primera ensenyança. Va
ment públic municipal es realitza- l'Immaculat Cor de Maria, pre- ser un centre que destacà per
va en pisos o locals arrendats per sents a Cassà des de l'any 1863, l'elevat nombre d'alumnes. Un
l'Ajuntament. Aquest sistema edu- per a nenes i el Col.legi Sant Josep moment culminant de la seva acti-
catiu acollia els fills de les classes de la Salle, establerts a Cassà l'any vitat fou el curs 1907-1908, amb
socials més desfavorides. La llen- 1881, per a nens i també l'ensen-
una festa d'ampli ressò popular.
gua emprada era la castellana i el yament que oferia la mateixa
També, al 1904, el farmacèutic Dr.
model d'escola es basava en l'or- església.
Joan Gener i Prats obrí la seva
ganització jeràrquica i els mes- Amb tot, malgrat el ventall de pos-
rebotiga als estudiants de batxille-
tres comptaven amb el suport de sibilitats existent pel que fa a edu-
rat de la vila, als quals la formació
la figura dels instructors -alurn- cació, cal tenir present que aques-
obtinguda els va permetre d'acon-
nes avantatjats o de cursos supe- ta realitat coexistia amb un ampli
seguir posteriorment una avantat-
riors-. col.lectlu de no escolaritzats.
jada situació social i econòmica.
Cal destacar la gran tasca pedagò- Concretament l'any 1910, la xifra
Per acabar, cal fer menció de les
gica que, durant el període 1888- arribava a 115, representant un
classes nocturnes de Manuel
1907, desenvolupà a l'escola públi- 17% dels alumnes d'entre 6 a 12
Tolosà al Centro Unión Republica-
ca de la vila el mestre Esteve Car- anys. Aquest fet s'explica en el
na, a partir de l'any 1923, així com
Ies, per la qual fou felicitat i guar- context d'una economia bàsica-
les que s'impartiren al CoLlegi
donat arreu de l'estat, des de ment agrària i forestal en la qual la
dels germans de les Escoles Cris-
Figueres fins a Bilbao. força de treball dels infants era
tianes i altres centres, sobre varia-
A banda de l'escola pública, Cassà d'utilitat.
comptava des de les darreries del A més a més de l'educació primà- des disciplines.
segle XIX amb una variada oferta ria i secundària, Cassà va comptar Aquest esclat de projectes forma-
d'ensenyament privat, que va des ja des dels finals del segle XIX i tius i culturals va possibilitar un
del coLlegi Ibèric i el Cerventista, principis del segle XX, amb tot un canvi en la mentalitat de la pobla-
situat al carrer del Molí (en èpo- ventall d'iniciatives encaminades a ció que arribà, ben segur, a supe-
ques diferents); el CoLlegi Politèc- la formació d'adults. Tenim, per rar l'àmbit purament cultural.