Page 21 - Plecs 3. Retalls d'historia

al poble va arribar a la segona meitat ment es va projectar per mitjà de al carrilet. Havia tingut setanta-set
del segle XIX. La bonança econòmi- carrers amples i rectes, es va dotar anys de vida, El seu acomiadamentes
ca i l'increment de població que d'espais públicscom el passeig deVila- va fer amb nostàlgia mesurada i el va
provoquen, es tradueix en un ret i la plaça de l'Avenir i es va acabar succeir l'oblit i l'amnèsia. L'endemà de
important creixement urbanístic cap amb lesgranscases senyorials de ren- la desaparició del tren es va revitalit-
a dos eixos molt concrets: vers l'est, distes, indians i fabricants de suro zar un servei digne i funcional d'auto-
cap a la carretera de Sant Feliu de com can Nadal,can Serra, canTrinxe- cars,que seguia el traçat de la matei-
Guíxols a Girona i vers el sud,cap a ria, can Figueras, etcètera, i amb les xa carretera que des d'antic l'unia
l'estació del ferrocarril. D'aquesta cases dels obrers que es construei- amb Girona.Trenta anys desprésde la
manera, camps, horts i terres ermes xen de manera molt senzilla, però desaparició de l'antic traçat del carri-
es convertiran en el pasdels anysen seguint els cànons neoclàssics, que let, es recupera i es converteix en
una part molt important de l'entre- encara ara caracteritzen Cassà, "carril-bid', un nou espai de lleure
teixit urbà de la vila.Aquest creixe- El dia 10 d'abril de 1969 dèiem adéu apte per a vianants i bicicletes.

Aires nous: República cultura

1931: fundació de l'Ateneu dia d'un temps de lleure que el
Cultural podien invertir en la seva prepara-
ció social, cultural i personal.
El 20 de juny de l'any 1931 es va Aquest ambient, que ja existia a les
fundar a Cassà l'Ateneu Cultural. darreries del segle XIX, es va veure
Aquesta entitat amb seu social al afavorit per la proclamació de la
carrer d'Ocata, comptava amb una República, que tenia com a objec-
petita biblioteca i organitzava tot tius una societat més igualitària en
tipus d'activitats culturals, exposi- la qual l'augment del nivell educa-
cions, sessions de cinema i classes cional i cultural eren punts impor-
de català, esperanto, comptabilitat i tantíssims,
aritmètica; tenia seccions de ciclis- Així, doncs, ens trobem davant un
me, d'esperanto i d'escacs; i un canvi molt important en la mentali-
mitjà de comunicació propi des de tat de l'home noucentista que entra
l'any 1933 a l'any 1935: Horitzó. L'A- en contradicció amb la mentalitat
teneu va néixer com un fidel reflex de l'home vuitcentista. En aquesta
de l'època: una nova etapa eminent- nova etapa,es pren consciència que
ment urbana, en la qual la majoria el ciutadà ha de tenir una implicació
dels obrers i obreres treballaven en en la societat, que la seva aportació
les indústries de la població i en el és indispensable per a la construc-
Coueccio de segells d'associacions que existiena
qual l'home (però no la dona) gau- ció del present i del futur. Els
Cassà en elsanys trenta (AMCS).