Page 26 - Plecs 26. Motius i noms

El Sastric:: El Sastric havia estat el primer tartaner i després unes torradores de castanyes. La va rebre el noi de la casa, que
xofer del metge Alemany. Val a dir que fou xofer d’un dels pri- no sabia pronunciar la erra, i les hi va deixar molt empipat. Al
mers automòbils de Cassà. dia següent aquest noi va parlar amb la mestressa i li va dir:
Un dia el van avisar que anés a recollir el doctor per a un cas Sap que té una minyona molt mal educada? Es burlava de mi
urgent. Sí, sí que l’home recull el cotxe al garatge i amb promp- perquè tinc aquest defecte i m’escarnia, va demanar-me les
titud queda situat davant la porta de cal metge, amb el cotxe “togadoges de castanyes”.
engegat i ell al volant a punt de marxa. Sent que el doctor surt No... tranquil! És que ella tampoc sap dir la erra.
de casa seva, s’obre la porta del cotxe, puja i, de cop sent que Recull d’anècdotes de Joan Maymí
la porta es tanca. Posa la marxa i surt rabent, amb tota la velo-
citat que es vehicles d’aquell temps i les carreteres permetien, Cal Sastric de Plaça:: Antigament hi havia una bomba d’un
cap a Riudellots, on sabia que havia d’anar el metge. pou d’aigua al mig de la plaça Petita, i tots els veïns anaven a
Ja passat Campllong i en no saber exactament la casa on ana- pouar aquella aigua. Una vegada, un veí va veure a la minyona
ven, sense girar-se pregunta al doctor per la casa. En no rebre de cal Sastric vestida amb la camisola de dormir, pouant aigua
resposta es gira i quina sorpresa és la seva quan veu que no a les dues de la matinada. Després que es repetís aquest fet
porta ningú. Esverat perquè ha perdut el metge gira cua, torna durant tres dies seguits, el veí va anar a trobar-la un matí i li
al poble i troba el doctor Alemany davant la porta amb les contà el que havia vist i li va preguntar per què anava a bus-
mans enlaire, queixant-se d’haver-lo deixat. car aigua a aquelles hores. Ella va respondre-li que allò no era
I és que el cop de porta de l’auto el va donar el doctor quan veritat. Aquella nit va tornar a passar el mateix, i amb molt de
va recular a casa seva per tal d’anar a buscar quelcom que compte l’home va tallar-li un trosset de camisola amb unes
s’havia deixat. tisores. L’endemà li va dir que mirés bé el camisó, ella va veure
Recull d’anècdotes de Joan Maymí que n’hi faltava un tall, i el veí li ensenyà el que li havia tallat.
Llavors es van adonar que la noia era somnàmbula i s’aixeca-
Can Punset:: L’avi Punset no s’havia deixat visitar mai per va del llit adormida.
cap metge i, és clar, va arribar als noranta anys. “La qüestió és Recull d’anècdotes de Joan Maymí
arribar als noranta”, que deia l’avi. “Fixeu-vos, que pocs n’en-
terren d’aquesta edat per endavant”. Cal Bord:: El dependent de la fleca de cal Bord era una mica
Però va arribar un dia que estava tan acabat que li van haver sord, i tenia per costum adormir-se dins la pastera un cop aca-
de dir: “Joan, ara sí que hem d’anar a buscar al metge”. “Més bada la feina. La Maria Dolors Godoy, llavors una nena, va anar
val que aneu a buscar en Siset Fuster”. va ser la seva respos- a buscar el pa allà al “taller” en comptes d’anar directament a
ta, i es va morir l’endemà. la fleca perquè li quedava més a prop de casa. En entrar no va
Recull d’anècdotes de Joan Maymí trobar ningú, llavors va cridar, i quin va ser el seu ensurt quan
va veure sortir el Bord de dins una pastera, vestit només amb
En Calau Pobre:: En Calau Pobre era un personatge que es uns calçotets i ple de farina de dalt a baix! La pobra Maria
passava moltes hores al cafè. Un dia d’estiu de poques pluges, en Dolors va arrencar a córrer xisclant cap al carrer.
què el blat de moro s’estava perdent, en Calau va sentir una Cal dir que llavors no era tan habitual com ara veure un home
JO
conversa al bar entre en Pepet Dalmau, en Lluís Frigola i d’altres, en roba interior, i menys d’aquesta manera.
tots ells propietaris, sobre la pluja i que els caldria fer rogatives. Maria Dolors Godoy
Aleshores en Calau es va posar a la conversa i els va dir:
- Si feu rogatives, Déu no us farà cas i a mi sí que me’n farà, Ca les Mingues i Ca les Pepetes: Un dia vingué un oficial
dirà: “Per una vegada, quedem bé”; en canvi vosaltres, si li ho de l’exèrcit al poble i demanà a un home que passava pel car-
demaneu cada dia!. rer on podia trobar una merceria. Aquest li respongué:
VES
Recull d’anècdotes de Joan Maymí “Pot anar a ca les Pepetes a la plaça Petita, o bé a ca les
Mingues, aquí, a les Barraquetes.”
Can Parlavà:: La mestressa de can Parlavà va encarregar a una “No... no! Jo demano una merceria de veritat!”
minyona que anés a una casa del carrer dels Dolors a buscar Lluís Ubach i Maria Puig

26

PLECS