Page 25 - Plecs 26. Motius i noms

cal Carreter, can Cebrià Flequer, cal Cisteller, ca l’Elvira Gallina- Per últim m’agradaria comentar l’apartat de fets de la parla
ire, ca l’Esclopeter, ca l’Estanquera, cal Ferre de Tai, ca la Gor- habitual, on em refereixo a les persones que per decisió
rista, can Joan Esclopeter, can Juanola Biciclista, ca la Lletera, cal popular rebien el tractament formal de senyor o senyora,
Paleta, can Pau Poller, cal Peroler, ca la Planxadora, can Quimet això s’explica pel fet que aquestes persones eren majoritària-
del Llum, cal Ros Flequer, cal Sastre, cal Sastric, can Siset Fuster, ment gent d’estudis,farmacèutics,metges,mestres,etc.,o per-
can Siset Sastre, canVila de les Carretes, cal Xef, can Xens Sas- sones grans per qui la població sentia un profund respecte.
tre
VIII. Dedicacions constants no professionals: VES
VIII.1. Música: ca la Pianista, can Nyol Anecdotari
VIII.2.Amor a animals i plantes: can Falgueres
VIII.3. Menjar i beure: can Canela En algunes entrevistes, m’he trobat amb gent molt animada
VIII.4.Vici de fumar: can Pipes que sabien mil i una anècdotes de la gent del poble que surt
VIII.5. Religiositat: can Rosaris, can St. Pere, can Beneitpà, can JO
al treball, i a continuació en poso algunes.
Déu, ca l’Escolà
VIII.6. Fets de la parla habitual: En Moriscot:: En Moriscot fill, de petit era molt rebel, i quan
– Dels afectats: ca la Tres Cinquanta, cal, ca la Maria Sagamba, feia un rebec, que els seus pares aguantaven perquè era molt
can Misèria, ca la Xarxa consentit, deia: “Pare, mare: ara trencaré una mitja!”.-
– Conjunt del poble: cal Senyor Mir, ca la Senyora Adela, ca la
“Trenca’n un de petit fill, que no val tant!”- contestava el pare.
Senyora Genís, ca la Senyora Maria de París, ca la Senyora
Popular
Rosa, ca les Senyores Perera
IX. Sobrenoms procedents de prenoms, cognoms: En Nyigo:: A en Nyigo, el servien a cos de rei. Cor que vols,
IX.1.L’afèresi:can Doru (Isidoro),canTòfol (Cristòfol),calTet. cor que desitges. Primer dinava ell, i quan havia acabat ho
IX.2. L’apòcope: can Xurri (Xurriacas) PLECS
feien els altres.
IX.3. Renoms corresponents al motiu d’una altra casa: can
Una vegada va anar a Montserrat, i mentre feia l’arròs, que
Cebrià de can Xurri, ca l’Esperança Pipes, ca l’Hospitalé, can per cert hi tenia molta traça, un dels acompanyants li anava
Castelló, can Falgueres, can Vila de les Carretes dient:
IX.4. Renoms manllevats al nom o renom d’una botiga: ca -Nyigo, poc foc; Nyigo, poc foc.
l’Adelina, ca l’Arpa, can Barrebola, can Barretina, can Benet, can
Aquest es va emprenyar i tot cridant va dir:
Cristià,ca la Lluna,el Rotllo,cal Siller,can Silvestre,ca la Subidera
-Poc foc, poc foc?!-. Fot cossa a la paella en direcció a Monistrol
IX.5. Renom tret del nom d’un animal: i afegeix: -Au, ja hem dinat, cap a Cassà amb tartana.
X. Sobrenoms procedents de corònims: Recull d’anècdotes de Joan Maymí
X.1. Metonímies: can Tramuntana
XI. Sobrenom procedents de topònims:
En Taret-Taret:: Un any per la Festa Major van col·locar un
XI.1. Simples: can Parlavà, ca la Maria de París
tir de coloms. En aquest entreteniment calia tocar un colom.
XI.2. Corresponents a adjectius toponímics: cal Ganxó En Benet Pintor i en Taret-Taret van fer una juguesca a veure
XII. Sobrenom relacionat amb una activitat no constant: can qui el tocaria,
Voleia Primer prova en Benet i no el toca.
Tira en Taret i el fa caure, però no es conforma i torna a tirar.
En aquest apartat de l’estudi destaquen clarament els noms
Apunta i el toca.
d’ofici. Fixant-nos-hi amb més detall veurem que molts d’ells En Benet ho torna a intentar i res de res. Aleshores indignat
avui dia ja s’han perdut o no els queda gaire, i això és degut a diu:
la industrialització i als canvis socials, culturals i demogràfics -Com collons no el vols tocar si apuntes a tot arreu!
que se’ls han anat “menjant” a poc a poc.
(En Taret tenia Parkinson i tremolava contínuament).
També hi ha una gran quantitat de noms de botiga, i és que en
Recull d’anècdotes de Joan Maymí
aquella època era molta la gent que tenia un negoci.
25