Page 5 - Plecs 18. L'aerodrom 317
P. 5

L   a construcció d’aeròdroms a ter-
            res catalanes es va accelerar des-
        prés de la pèrdua definitiva de Terol i
        l’arribada  dels  nacionals  a Vinaròs  el
        17 de març de 1938. Mesos abans ja
        era del tot evident que si la República
        perdia la batalla per Terol les tropes al
        servei del general Franco no tindrien
        massa  dificultats  per  arribar  al
        Mediterrani,  dividir  la  República  en
        dues  parts  i  traslladar  el  front  a  les
        terres catalanes o valencianes.
        En  previsió  d’aquesta situació tota la
        rereguarda  del  possible  front  català
        hauria de ser reforçada, especialment
        en la vessant aeronàutica. Amb aques-
        ta finalitat les autoritats militars repu-
        blicanes, de l’arma aèria, van comen-
        çar la cerca de terrenys planers fàcil-
        ment adaptables a aeròdroms de cam-
        panya, per tal de reforçar la xarxa que
        ja existia a Catalunya.                                                                                               PLECS
                                                       Fotografia aèria de l’aeròdrom de Cassà. (Procedència: AHEA)
        La  construcció  de  l’aeròdrom  de
        Cassà de la Selva comença en aques-
        tes dates. Malgrat això, i per situar-lo
        en context, és convenient fer un repàs  trànsit marítim, en un primer moment  lleria, per tal de fer fugir els vaixells de
        a    la  història  de  la  construcció  dels  a qualsevol lloc i, després, com a con-  guerra que volguessin bombardejar la
        aeròdroms  des  de  principis  de  la  seqüència de la pressió internacional,  costa o agredir algun vaixell en trànsit.
        Guerra Civil.                    tot  el  que  estigués  a  menys  de  tres  Un  dels  primers  aeròdroms  de  les
        Des del 1936 la costa catalana era un  milles de la costa republicana.A l’ame-  comarques  de  Girona  que  es  varen
        pas estratègic per als vaixells de nave-  naça dels avions calia afegir-hi els atacs  construir  va  ser  el  de  Celrà,  que  a
        gació de cabotatge que, procedents de  de  l’eficient  marina  de  guerra  de  principis de 1937 ja va tenir-hi una uni-
        la  costa  de  França,  nodrien  la  Franco,  que  havia  donat  els  primers  tat de bombardeig i alguns caces que
                                                                                         1
        República  amb  materials  bèl·lics  i  de  ensurts a finals de 1936.   protegien  les  costes .  Aquest  camp,
        primera necessitat. Aquest trànsit era  D’aquesta manera la costa mediterrà-  juntament amb els de Figueres, el Prat,
        regularment  atacat,  des  de  mitjans  nia es va convertir en un nou - i sovint  Sabadell i Reus, van esdevenir l’eix de
        1937, pels avions enemics que estaven  oblidat  pels  historiadors  - “Front  de  la  defensa  aèria  costanera  de  la
        estacionats  a  Mallorca.  Els  alemanys  l’est”. La ja atrafegada República aviat  República a Catalunya durant el 1937.
        Heinkel  He  59  Zapatones,  els  italians  es va veure abocada a defensar tota la  Amb l’escalada de la guerra i la incor-
        Savoia S-79 i S-81, i els Cant Z-501 de  zona  costanera  mitjançant  avions  de  poració de més mitjans per colpir la
        l’aviació  espanyola  de  Franco  feien  caça per tal de dissuadir els bombar-  rereguarda  catalana,  aquesta  xarxa
        tots  els  possibles  per  enfonsar  tot  ders enemics i, amb bombarders i arti-  aviat va quedar petita. L’increment dels

                                                                                                 5
   1   2   3   4   5   6   7   8   9   10