Page 134 - Conferencies de l'Arxiu 4

134

Es lebe die internationale Solidarität! ha sortit al carrer, s’han cremat esglésies (potser
Es lebe die Freiheit! no saben que Poblet i Santes Creus ja estaven
Im Namen aller ehemaligen politischen Häftlinge cremats molt abans del 36?), i que els sometents i
von Mauthausen: els pistolers, no feren altra cosa, en to menor, que
el que feren els “incontrolats” el 36. La guerra civil
Geskoslovenský Narodní Revoluení Výbor del 36-39 fou un capítol més d’una tradició de se-
österreichischer gles i no hi havia cap motiu per suposar que seria
Deutsches Komites diferent de la carlinada o de la guerra del francès.
NationalausschuB Potser –només potser– la guerra del 36-39 ha tin-
Comité Español gut la virtut de tancar aquesta tradició. (...)
Komitet Polski
Comité Franco-Belge Hi havia molt de romanticisme en la guerra civil i
Russkij Komitet molt de maniqueisme. (...) M’agradaria saber què
Comité Grec té de dolent una visió maniqueista de la guerra ci-
Délégué pour les Albanese vil. És que són els trets i els morts el que fan que
Comitato Nazionale Italiano una lluita sigui maniquea? És que no es comporta
Délégué puor les Hollandais et Suisse amb maniqueisme l’elector quan va a votar i pensa,
Jogoslovenski Odbor en decidir el seu vot, que uns són els bons i els
Der Delegierte für Luxembrug altres els dolents (i tant li fa quina ideologia tingui o
Magyar Bizottsag que no en tingui cap de clara)? Em sembla que els
Délégué puor les Roumains que es queixen de maniqueisme en la història es
comporten també [com a] maniqueus. Als Estats
Units al cap de més d’un segle encara no han dige-
5 rit una guerra civil (d’idealistes, utòpics i romàntics,
1996 per a molts que hi prengueren part), i si veieu, per
exemple, pel·lícules de l’Oest, hi trobareu ressons
de la guerra civil mal païda. A França encara no han
Article a la revista L’Avenç sobre el maniqueisme digerit Napoleó ni l’afer Dreyfus. Què té d’estrany
en la història.
doncs que encara no puguem deixar de ser mani-
queus i romàntics quan es tracta de quelcom tan
alba, V. (1996). “El maniqueisme de l’antimani- proper i per a molts tan personal com la guerra del
queisme”, L’Avenç, núm. 205 (p. 9 i 10). 36-39? (...)

Si uns vells que participaren activament en la Demanar, ara per ara, una “memòria sana, equà-
guerra civil en parlem, saben de quin peu calcen nime i desapassionada” de la guerra civil és, de
i, encara que hagi canviat la seva manera d’inter- fet, voler reduir-la a aquells aspectes que serviren
pretar-la, coneixem com pensaven i sentien quan a Franco per “justificar-se”: passeigs, crema d’es-
s’esdevingueren els fets que els uniren o els se- glésies, incontrolats, requises, i privar-la de tot allò
pararen (o les dues coses a la vegada). Però quan que tingué de positiu, nou i radiant: el romanticis-
en parleu amb algú que no la visqué, heu de dema- me, l’idealisme i la ingenuïtat i, sí, el maniqueisme
nar-li que posi les cartes damunt de la taula. (...) dels qui sortiren a lluitar, a morir i a matar. Que a fi
Quan els qui no la visqueren en parlen, donen la de comptes, això és una guerra civil, oi?
impressió que la guerra civil –sobretot la banda
republicana– ho inventà tot: passeigs, col·lecti- 6
vitzacions, milícies, revolució, crema d’esglésies 1939, febrer, 3, Cassà de la Selva
i assassinats de capellans. Diries que no els han
ensenyat mai, per exemple, que Isabel la Catòlica
pujà al tron sobre un munt de cadàvers d’una gue- Fragment del diari de la divisió Littorio del dia 3 de
rra civil; que a Catalunya tinguérem unes quantes febrer de 1939 escrit per Gervasio Bitossi, el gene-
guerres civils (recordeu la dels remences i les llui- ral de la divisió. Pel tema que ens interessa les res-
tes entre patricis i artesans a Barcelona) i el seu senyes comencen a les 14.00 hores. “Em dirigeixo
rastre de bandidatges i nyerros i cadells; que a tot a Llagostera, passant-la de llarg. Em sembla que
Espanya, des de Ferran VII, cada cop que la gent l’acció s’està aturant, la qual cosa i malgrat la viva