Page 12 - Plecs 17. Cassa Art

Marlés va ser un pintor autodidacte, es va
formar llegint, visitant els museus i inter-
canviant impressions amb altres pintors.
Va exposar en els Salons d’artistes
cassanencs, a Arts 69 a la Torre Salvana
(organitzat per la Colla Excursionista
Cassanenca), i va fer altres exposi-
cions d’àmbit local.

Francesc Ragolta

Francesc Ragolta Domingo va néixer a
Cassà de la Selva el 25 de juliol de
1910 i va morir a Lloret de Mar el
2002.
Va cursar estudis de Belles Arts a
l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Durant tota la seva vida fou pintor de
parets, però amb unes veritables
inquietuds artístiques que el portaven
a realitzar filigranes amb el seu ofici, Autoretrat de l’artista Francesc Ragolta i una de les seves obres: Retrat de l’avi Ensesa
com és ara la imitació de la fusta natu- (Procedència: Carme Ragolta).
ral i a pintar a l’oli, paisatges, retrats i
natures mortes, sempre que la feina li
permetia, pintures que estan en mans Gairebé tota la seva trajectòria localitza un sostre decorat amb moti-
de la seva família i particulars a qui les artística ha estat vinculada estreta- us florals fet per l’artista.
va donar. ment a la població de Cassà de la La Guerra Civil va truncar la seva
Podria haver estat influenciat pel pintor Selva, tret de les pintures que va fer millor etapa com a pintor, tot i que ell
Benet, que és amb qui va començar a durant la Guerra Civil i de les quals explicava que no havia deixat mai de
iniciar-se en el dibuix i en la pintura malauradament no tenim constància, pintar. Durant la seva estada al front
quan tan sols era un nen i va ser mes- i de paisatges que va pintar a dife- els oficials li van confiar el dibuix dels
tre del més tard prestigiós pintor Josep rents indrets de la Costa Brava. De plànols del territori i a molt d’ells
Lloveras, artista que l’any 1995 li va Cassà de la Selva va plasmar els seus també els va retratar.
dedicar una exposició homenatge que paisatges, la seva gent, les seves D’altra banda, la seva vinculació amb la
es va poder veure a la Sala l’Estació. cases i les seves professions, i a més vila de Cassà de la Selva va fer que des-
L’obra més important, la va fer, sense va decorar moltes llars cassanen- prés dels seus estudis renunciés a molt
dubte, entre els anys 1928 i 1936, ques així com locals socials i espais bones ofertes de treball a Barcelona
abans que esclatés la Guerra Civil. litúrgics. per no deixar “el seu poble tan estimat
D’aquesta època ha quedat els retrats Les obres que han heretat les seves que és Cassà, cosa que no faria mai”, en
de: Catalina Font (1934), Josep Lloveras filles estan repartides entre Cassà de paraules seves. Va decidir, doncs, que-
nen (1933), Del sabater anomenat Pagot la Selva, Lloret de Mar i Benicarló, i dar-s’hi per sempre i optar per pintar i
(1936), l’avi Ensesa (1934) i, altres també n’hi ha moltes en llars cassa- decorar llars, mentre que en les seves
obres com: Autoretrat (1935), Llegint nenques. D’entre les llars cassanen- estones d’oci agafava la paleta i els pin-
l’Horitzó a l’hora del cafè (1934) i Casa ques que havia decorat l’artista hi ha zells per fer el que fins la seva mort va
pairal i pallers (1934). el menjador de can Postilló, on es ser la passió de la seva vida.

12

PLECS