Page 7 - Plecs 17. Cassa Art

vivia, o preparant uns cargols a la llau-
na en una de les xerinoles habituals
dels tapers de l’època.
Home calmós, agut i en extrem des-
curat, es mogué ben poc del poble i
els rodals, amb l’excepció d’alguna
sortida amb un taper que, diuen, el
portà en una ocasió a residir fins i
tot un temps a Austràlia.
Mai va voler promoure’s en el cap i
casal, malgrat les facilitats que li posà el
seu nebot, industrial de marroquineria,
i morí a Cassà el 19 de juny de 1953.
L’obra que es conserva a Cassà és
molt nombrosa, tant en forma de qua-
dres com, sobretot, de decoracions
pictòriques (que incloïen veritables
pintures figuratives a més de les clàssi-
ques sanefes i detalls florals). Podem
Tela de l’església de la Cellera de Ter pintada per Benet Casabó (AMCS. Autor: Xavier Albertí).
destacar entre les més notables can
Codolà, can Figueras, can Serra o can
Garriga. També es troba encara en el
Josep Lloveras, Emili López Sainz, Josep Sempre visqué de l’ofici i, més que record de molts les decoracions de PLECS
Marlés, Manel Miralles, Josep Molins, res, els seus treballs eren encàrrecs can Menna (avui enderrocat) o els qua-
Narcís Negre, Josep Olivé, Ramon de llenços de gran format o directa- dres amb motius romàntics que
Prior, Francesc Ragolta, Josep Rodà, ment murals, fos per les cases dels omplien les parets de l’antic Centre
Josefina Surís, Josep M. Verdura, Joan potentats locals, en els anys 1910-30, Republicà. Cal citar també que a
Vilà, Pere Vilallonga, etcètera. I en la sec- fos per les parròquies, passada la Barcelona decorà la casa del cèlebre
ció d’escultura: Jordi Dalmau, Ramon Guerra Civil. Això el portà a treballar polític Ventosa Calvell i la del nebot de
Dalmau i Lluís Molins. principalment el retrat i les escenes l’artista, situada al carrer Septimània.
corals, més que no pas el paisatge. Pel que fa a la temàtica religiosa, que
Benet Casabó Era sobretot un gran dibuixant, dintre l’ocupà bàsicament a partir de la
dels cànons més clàssics de la profes- Guerra Civil, el treball més impor-
Benet Casabó i Suñer era de fet fill de sió, i també dominava molt bé la tèc- tant és l’altar del Santíssim de la par-
Caldes de Malavella, on nasqué el 1881. nica d’aplicació sobre grans superfí- ròquia, així com l’escena de la cúpu-
La vinculació amb la pintura ja li vingué cies, tant a l’oli com a la cola, amb tints la dels Dolors, recuperada en data
del seu pare, pintor decorador, mestre i pigments preparats per ell mateix. recent i les Noces de Canà de l’ermi-
en l’art d’embellir les cases senyorials Ens consta que fou deixeble en algun ta del Remei. També en trobem d’al-
de l’època. Treballaren conjuntament en moment de l’eminent escriptor i tres principalment a la banda de la
diversos encàrrecs a Cassà, d’on era també pintor, Prudenci Bertrana. Cellera, Bonmatí o Anglès (on vivia
originària la mare, i posteriorment ell Més enllà de la seva vessant artística un altre nebot), a més de les teles
mateix s’hi establí de forma definitiva. era tot un personatge a l’època pel amb la temàtica del Nen Jesús de
Cal remarcar que el seu germà Manel seu caràcter netament bohemi, dispo- Praga, a Camagüey (Cuba) o diverses
fou també un notable pintor, dedicat sat sempre a passar-ho bé fent una còpies del Via Crucis escampades
preferentment als decorats teatrals. manilla a la fonda de can Barretina, on arreu de l’Estat.

7