Page 14 - Plecs 17. Cassa Art

cacions i els paisatges i deixava de banda
els afegits fets per l’home: pals i fils elèc-
trics, parets de formigó. És el que ell en
deia la part del progrés. Acompanyava
els dibuixos amb escrits que anomenava:
el comentari del passejant. Gemma Vila
en un article al Diari de Girona del 1991
posava en boca de Prior: “per a mi, la
ploma és com un violí d’una sola corda;
i el color la gran orquestra. Amb aquest
violí ho has de dir tot”.
Va fer infinitat de dibuixos i il·lustra-
cions de llibres, el primer dels quals va
ser Girona, llibre de records, de Josep
Pla, el 1966, i, després vindrien: Vista de
Girona des del cel, 1969 i el 2000; Girona
endins. Golfes, terrats, patis i teulats, el
1986; Per la comarca del Pla de l’Estany,
el 1990; L’Alt Urgell, el 1991; el calenda-
ri del centenari del tren de Sant Feliu Bust de Paquita Balam i de Glòria Pascual realitzats per Ramon Dalmau (AMCS).
de Guíxols a Girona 1892/1992; La
Llémena, el 1993 i d’altres d’Aragó: El
país d’Isàbena, El Alto Ésera, Bardaixin, El Ramon Dalmau original que va ser destruïda durant la
lejano... Este, La Fueva, El Sobrarbe, El Guerra Civil), l’escultura de la Mare
Somontano de Barbastro. Ramon Dalmau i Lloveras va néixer a de Déu a l’exterior de l’església de
Va ser un dels col·laboradors en la Cassà de la Selva l’any 1935 i va morir Santa Cristina d’Aro que té el rostre
realització del Gran plànol de Girona. l’any 1975. de la dona de l’artista, la Mare de Déu
Com a pintor en l’especialitat d’aqua- Va començar la seva trajectòria artís- en els pisos de les Sogues de Cassà,
rel·lista va exposar a les sales de La tica a Girona, amb Almeda, i va ingres- làpides en el cementiri de Cassà de la
Caixa, la Fontana d’Or de Girona, a la sar a l’Escola de Belles Arts. Selva i en d’altres cementiris de les
Sala Municipal de la Rambla de Girona, Es va dedicar a diferents branques comarques de Girona.
a la Casa de Cultura les Bernardes de artístiques però fou en l’escultura També va realitzar bustos. A Cassà de
Salt, etcètera i fora de Girona, a sobre pedra en la que va excel·lir la Selva hi ha els de la Glòria Pascual i
Barbastro, Monzón, .... més. de la Paquita Balam.
Va col·laborar en totes aquelles mani- Es va dedicar professionalment a l’es- També va col·laborar amb l’artista
festacions cassanenques en què la seva cultura, primer va treballar al taller gironí Torres Monsó en la realització
condició de dibuixant fos requerida, Oliveras de Girona on feien escultu- de l’escultura Foques de la plaça
des de cartells del Domund o progra- res i làpides. Més tard va crear el seu Marquès de Camps de Girona (1950)
mes de Festa Major, a decorats de tea- propi taller i realitzava escultures, i els plafons exteriors de la delegació
tre. Va realitzar els dibuixos de les ceràmiques i làpides, tot i que va anar d’Hisenda en els carrers Jaume I i
masies del calendari de Cassà de la deixant la ceràmica per dedicar-se al Pompeu Fabra de Girona (1960).
Selva del 1991, va fer il·lustracions a la final només a l’escultura i a les làpides. Es va dedicar també a la restauració
revista Llumiguia i va dibuixar el cartell Hi ha peces seves escampades arreu de peces i va intervenir en la rehabili-
oficial dels 25 anys de la Formació de les comarques: la Creu del carrer tació de la Fontana d’Or de Girona.
professional del col·legi La Salle. de la Creu a Girona (còpia de la creu D’aquesta intervenció, cal destacar la

14

PLECS